United States or Italy ? Vote for the TOP Country of the Week !
L'una hora perquè havia rebut unes monedes que estaven per classificar, l'altra hora perquè havia de desxifrar una inscripció borrosa, el fet és que molts dies no assossegava ni podia aclucar els ulls a la nit.
I el vent que arriba aquella nit, passa arrupit sota els estels temerós d'apagar-los, passa brunzent fregant les orelles i omplint-les de remor i arrossegant les fulles seques que graten asprosament la terra, i, xiulant, s'allunya entre les muntanyes llumenades per la celístia amorosa. De sobte el vent s'atura i les remors se senten amb claredat.
Així pasen aquella nit. L'endem
-Això és lluït! això és ben lluït, Tom, a fe! -Oi: que n'és, jo en faig la juguesca. I tots aquests juraments s'han de fer a mitja nit, en el lloc més soliu i basardós que pugueu trobar. El més escaient és una casa on surti por; però ara totes estan malmeses. -Bé, això de la mitja nit és de primera, ça com lla, Tom. -Sí, talment. I heu de jurar damunt d'una caixa de mort, i firmar-ho amb sang.
En Salvador Puntí, que sempre seu al costat de don Gaspar, es troba, aquella nit, constipadíssim: resta a la seva cambra, perdut entre les mantes i ensumant vapor d'eucaliptus. En Melrosada est
El senyor Aleix torna a fer la mateixa relació, a confiar els mateixos secrets i sigil, i d'aquest modo passa la nit, fins que els gresolets, per falta d'oli, van apagant-se; i llavors es despedeix l'última tanda, com totes les anteriors, amb les recíproques i obligades: -Que tinguin bones festes. Com a vostès se les desitja. Les malalties tenen la virtut de convertir a tothom en metge.
-Ja és molt notable- digué el meu amic -que el «Criterium» sostingui el seu lloc de bullangues. En la meva joventut era talment el que és ara. La nit sempre acabava amb un avalot al «Criterium». -Amb tot i la seva poca solta. vaig dir jo.
El poble s'il·luminà. Ningú no féu retorn a son llit. Era la nit més assenyalada que el llogarret hagués vist en tota sa vida. Durant la primera mitja hora, una processó d'habitants desfil
Lo diable lo signe de la mort ab l' aucell de la nit. Santa Eularia, filla de las Corts de Sarriá, morí verge y martre de la fe cristiana. La tradició la dóna per filla de las Corts, si be per la Historia consta que ho era de Barcelona.
Ara que és a la platja i ve la nit, l'animeta d'Elsa, poruga i desolada, tremola de fred i mira temerosa la solitud que a poc a poc es torna tenebrosa i freda. ¡L'ànima d'Elsa, vetlla el seu cos, encara joiosa de la seva beutat corprenedora, vetlla la seva gerdor gloriosa, encara galejant i escotorida! ¡Ha passat la mort sense desfer ses perfeccions exquisides, sense esgarriar ses harmonies reblertes de gràcia! ¿I si la nit no fos tan bondadosa amb ella? I si el sol de l'endem
Paraula Del Dia
Altres Mirant