United States or Cameroon ? Vote for the TOP Country of the Week !


Això dit, els generals fan els sacrificis, estant present l'endevinaire Arèxion d'Arcàdia, perquè Silanos d'Ambràcia havia fugit d'Heraclea en un vaixell que va pendre a nòlit. Però en aquest sacrifici per la partença, les entranyes no donen bon averany. Aquell dia, doncs, no es mou ningú. Alguns s'atreveixen de dir que Xenofont, volent fundar una colònia en aquell indret, ha convençut l'endevinaire de dir que les víctimes no són favorables a la partença. Llavors Xenofont fa cridar per un herald, que l'endem

-Els demés s'hi feien sopes- afegí en Ramón, endolcint amb una mitja rialla la duresa de la interrupció. -Per lo demés- continuà, ja ho reconec així, i per això no els dono tota la culpa. Ja jo qui en bona part, si no tanta com el Cerdà. Ja sabeu vosaltres a qui em refereixo, perquè no és pas cap secret per ningú les topades que amb don Eudald he tingut, amb motiu de les coses del poble. Avui, aquell, alliçonat per l'experiència, ha comprès que no anava i est

Tres paorosos dies amb llurs nits anaren arrossegant llurs hores tedioses, i el poblet caigué en una estupor sense esperança: ningú tenia cor per a res. El casual descobriment, tot just realitzat, que el propietari de la Taverna de Temperança servava begudes alcohòliques en el seu local, amb prou feines agit

-Ah! ah!... Ja us he atrapat!... Falleu el rei! falleu l'as!... I aquesta, i aquesta altra... Ah! ah! ah! Un altra clavilla, mestressa! Això us ensenyarà, una vegada més, a fer-nos bocades dels jocs de França! -Senyor Cristià, no teniu consideràcions per al bell sexe. -Al joc de cartes, un hom no deu respectes a ningú. -Però massa veieu que no hi ha lloc per a més.

En Magí cantava rublert de goig en veure aquell molí que havia estat un niu de misèria i ara és tot brogit i treball i alegria, conquerits amb la feina, neta i honrada com la de ningú... Ell amb la seva dona eren mirats com a models de belles persones i com els més treballadors d'aquells voltants.

Hi havia en un llogarret un pobre minyó, mancat de la cosa més preciosa que ha estat donada als homes, això és, el seny. Com que de seny no en tenia gens, gens, no feia mal a ningú. Vivia tot sol en una pobra cabana, collia herbes, sabia oracions singulars, i triava pedres. Era dòcil i senzill, i sempre queia en els paranys que li amanien els cruels graciosos del llogarret.

Aquest esport li causava goigs i dolors intensíssims: era la seva raó d'existència. En Llucià, mentrestant, feia la viu-viu dins d'uns límits que no li havia assenyalat ningú, però que ell coneixia meravellosament. Les òrbites de marit i muller eren sòlidament establertes. Tal com vivien ara podien continuar vivint indefiniblement.

Pot dubtar ningú de la llum del dia? El virtuós del silenci es posa a parlar. És un home polit i tranquil. No havíem sabut mai les seves opinions fonamentals: sempre havia tingut la coqueteria de prear l'enginy de cada qual, deixant de banda el caràcter de la tesi. Però ara resulta que es deixa anar una mica.

Mai l'ha demostrada pel clar a ningú; per més que de l'abundància del cor parli la boca... L'home del barri seria completament feliç si el féssin regidor.

Els uns assaltaven per un cantó, els altres per un altre: molts de grecs ja eren ferits i d'ells ningú. De manera que no es podien moure d'aquell lloc. A l'últim els tracis els barren el pas cap a l'aigua. En aquella extremitat es parla de treva, i ja es convenen les altres condicions; però els tracis no volen donar els ostatges que demanen els grecs, i per això queden.