United States or Kuwait ? Vote for the TOP Country of the Week !


Ningú havia vist el criminal: el que veien era una ganivetada furiosa en la panxa de l'egua, un cop segur donat amb sanya i amb una eina descomunal i ben esmolada. El trau era escruixidor: partia la cingla dos travessos de dit, i gitava sang presa.

»-Oh! dieu, parant-vos a la porta, -No sabia que ningú fos aquí. »-Ah, no? diu Emily, amb fredor, com si no us cregués. »Us quedeu per all

-Missenyor m'ho acaba d'innovar- deia en Basi, tot fregant-se les mans de goig, dirigint-se a en Montbrió: «Don Ramon és ara aqui l'amo; respecteu-lo i obeïu-lo en tot, com si fos jo mateix». Aquí ens , doncs, al seu comando. Soms pocs, però decidits a tot. Vostè mani, que ningú li replicar

Jo no pas avenir-m'hi, amb aquesta vida de reclusió forçosa; jo, que ni amb el pensament he fet mal a ningú, no puc concebre que ningú, me n'hagi de fer a mi. Per això avui, diumenge, malgrat les advertències d'en Basi, amb la Loreto i la Mariagna ens hem escapat al poble per a assistir a l'ofici com de costum. Hem quedat sorpreses al veure el Cerdà, rodejat de l'Ajuntament.

El diputat i sa filla, severament endolats, com si fossin ja de la família, van fer el dol junt amb aquesta i la dependència superior de la fàbrica. No s'havia creuat una sola paraula formal entre els Banyoles i els barcelonins, i, amb tot, ningú dubt

Amic Fèlix: Veig que us la passeu tal qual, i me n'alegro. Nosaltres, els que nos hem quedat a Barcelona, la passem molt tristament, en efecte. Som molt pocs, i així és que a penes se troba ningú pels carrers. L'explanada est

Tot era al seu lloc; el bast, el perol, la dalla, el sarró de pell, les estelles i els tions, els calamàstecs i la escaçadora i el torn. La Roser fa un crit, plorant, i ningú respon. Una gallina cloquejava en l'era. Se sent el remuc dels bous que resten ajeguts en la cort plena de tiraranys. Després, amb desfici mira els armaris, el forn, el pou, la pallissa, els galliners, la cort dels porcells.

-Anem! va exclamar la Clàudia alçant-se resoluda i com si es deixondís d'un somni que l'embadalia. -Anem ben lluny on ningú no ens conegui. Quina vergonya! Agaf

Oh, ca! ¡Aquest clavell el gordo per as meu estimat! ¡No el donaré a ningú sinó as meu estimat! L'estimat de la Cinta! Qui serà? ¿Qui podria ser? Si seran burles! si seran veres!... En Garet voldria posar-ho en clar, i observa que observa, mira que mira... Lo cert és gue els balls se van succeint i que el xamós clavell no s'ha pas mogut del seu jaç de rinxolades puntes blanques.

-Senyora, vaig dir-li tot acompanyant-la, -heu fet molt d'avisarme i us en regracio. ¿No n'heu dit pas res a ningú d'aquesta aventura? -A ningú, senyor. Aquestes coses no es diuen sinó al capell