United States or Poland ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Això és el que se'n diu un bon minyó! afegí Ethelbertha. -Pren-t'ho amb interès, i fins podries veure que George s'unís a vosaltres. Li vaig respondre que no era gaire aventatge que George vingués, car, essent fadrí, ningú no sortiria beneficiat amb la seva absència. Però una dona mai no capeix la ironia que no vol. Sols va fer esment que no fóra cosa amable de no convidar-lo.
-Aleshores romandré amb Susy Harper, mamà. -Molt bé. I tingueu compte i sigueu bona minyona, i no sigueu un corcó per a ningú.
Doncs, bé, en sonar les tres a l'església de Sant Silvestre, i sense que ningú pensés en res, una colla de minyons tomb
Me n'aniré? ¿Per què, si ningú m'espera i, per altra part, tinc peresa de pujar la costa? Nostre Senyor, a les portes de la vida, hi ha posat un vigilant fidel i reganyós: el dolor, que té un dormir tan som, que qualsevol perill el desperta; i, així que s'esvera, grapada aquí, grapada allà, se fa sentir de tota la casa. Se pot ben descansar en ell, i, quan dorm, és que regna la pau i que és arribada l'hora de fruir de la vida. Doncs bé: ara est
Abans s'anava a sarau de disfresses, i tant per anar a Llotja com per anar a la Patacada , tothom se disfressava, ballava i esbroncava. Ara se sopa. Tot l'any hi ha algú que voldria poder-se disfressar per dir-ne quatre de fresques a son sogre, a son cunyat, a algun veí, a algun regidor, etc. Arriba el temps de poder-ho fer amb comoditat, i ningú té res que dir-se.
-De totes maneres tu ho faràs tan bé com podràs, Davie: com diu el rector, ningú no va més enllà. -Poca cosa ser
El jorn de l'aplec de Sant Magí, la Roser no va anar-hi com cada any a les ballades que es feien a l'era del mas Negre, i això que aquell any tocava el flabiol el jaio de cal Roc, que refilava com ningú.
N'hi ha molts, d'aquests, que mantenen un parent pobre, cosa que ningú ignora quan succeeix; perquè, com sols ho fan perquè la gent ho sàpiga, i el saber-ho la gent no els consola prou del sacrifici que fan, el pobre parent ho paga amb mil amargures.
Emprò ets atros condemnats, que ho veieren, se varen agafar ases cames de s'afortunada, i atros, i atros s'arraparen ases cames d'ets primers. N'hi havia una raimada!... I tots anaven seguint amunt!... amunt!... i ses bogues podrides ho aguantaven tot. Ningú no gosava a respirar. Ja es front de sa mare de Sant Pere arribava a sa finestra.
Paraula Del Dia
Altres Mirant