United States or Slovenia ? Vote for the TOP Country of the Week !
El gros Hâan estava sòlidament establert, amb la bola sota el nas, la cara empurpurada, els ulls a flor de testa, els llavis apretats i sos tres pèls redreçats damunt la nuca com tres branquillons; apuntava!
Es treu el rellotge de la butxaca, se'l posa a frec del nas per mirar l'hora, i exclama, arrencant a caminar desaforadament: Dos quarts de tres!... UI, ui, ui!...
-Hem! hem!... va fer en Vadô amorosint-se la garraspera del coll i amoixant-se amb els dits les aletes del nas, com si l'esperit subtil de la desconfiança se li hagués esbravat, fent-hi pessigolles, pels badius i la gargamella. -As Vilar, as Vilar! exclam
Contempleu el Dante, imagineu-li un nas diferent, i ja podeu triar; no ser
Fins el mestre, aquell home de frontalera arrugada, bigoti clar i nas recte, sempre pessigat per lents d'or, semblava sentir l'enlluernament de aquell dia i en passar pel davant d'un llitet del recó, on hi ha nens, va aturar-se i digué, acaronant-ne un: ¿Com te dius? -Nen!... ¿Com se diu ton pare? -Papà!... ¿I ta mare doncs? -Mamá!... ¿Quants anys tens? -Sí, senyor, doncs. ¿D'on ets?
Així era com, amb el nas en l'aire, les mans a les butxaques, arribava al cap del poblet, a algun solc de blat, a un senderó que lliscava entre camps de ségol o de patates.
Dues o tres velles, esquerpes, amb els cabells de panotxa, d'altres, petites, amb el nas arremangat, brunes com la murtrera toscana, s'empenyien amb el colze, zumzaven entre elles, i es posaven de puntetes per a veure.
Vaig reconèixer el majordom per la seva cama de fusta: un homenet gros, menut, curull, caravermell, amb el ventre que li queia damunt les cuixes, el nas roig i amugronat com un gerd madur; portava una enorme perruca de color de cànem, formant coixinet damunt la nuca, un vestit de peluix verd-poma, amb botons d'acer grans com a escuts de sis lliures; les calces de vellut, la mitja de seda, i la sabata amb fermalls d'argent.
Encara que fessis «-Ah, ah, ,ah!... eh, eh, eh!... ih, ih, ih!» fins a la fi dels segles, això demostraria gaire cosa: veritat? Només que volguessis raonar una sola vegada amb mi, com t'esclafaria! Però rius, obres la bocassa: «-Ah, ah, ah!» ton nas s'estén damunt les teves galtes com una taca d'oli, i et penses haver-me vençut. No és això, Kobus: no és d'aquesta manera que es discuteix.
La mainada anava eixint amb les mans a les butxaques i el nas moquillós per la gebrada. -I dôs! Ja n'heu aplançonat un altre. Fa que és més gros aquest que el darrer... ¡Quin esballenc li haveu fet! mateu-los tots d'una vegada. La mort d'un senglar en aquell poble era sempre celebrada amb un esclat d'alegria. Un hivern sense senglar era trist i ple de monotonia.
Paraula Del Dia