United States or Togo ? Vote for the TOP Country of the Week !
Jo n'estava ben agradat; i, amb tot i això, no em vaig pas decidir a imitar-la, i em vaig mantenir reservat sense confessar les meves febleses. Volia passar per valent. Ambdós estàvem alegres i delitosos.
Jo n'estava astorat de l'orgull d'una tan menuda criatura; una curiositat extraordinària, però, m'impel·lia a estar-hi bé; ell sol podria proporcionar-me algunes clarícies sobre el primer i segon retrats a m
I el brau subjecte, tot abraçant-me amb entusiasme, va exclamar en commosa entonació: -Oh! Fritz... Fritz... Quina sort d'haver-te menat aquí! La vella sí que en deu estar d'enfurismada. Ah! ah! ah! Ho confessaré. N'estava una mica avergonyit de trobar-me que jo tenia tant de mèrit, sense que mai ho hagués reparat fins aleshores.
L'un parlava de sa tia, l'altre de l'àvia; hom hauria dit que havien de tornar-les a veure i fer-les ressuscitar, tot bevent el vinet de la festa de Bischem. Aixi és com l'amic Flritz va tenir la satisfacció de poder anar a l'encontre de Súzel, sense posar en guàrdia a ningú. Podeu figurar-vos si n'estava de content, Kobus.
Jo n'estava tan convençut que m'estranyava que els mestres ens fessin perdre el temps en aules i lliçons. Mirava amb recel el sol, i a cada moment temia que s'apagués al buf de Déu com una candela, que l'amo no vol que cremi més. Com dir la profunda tristesa, que s'havia apoderat de mi? Quin avorriment del treball, quin desencant de la vida!
Dins la casa no feia mai nosa: hi vivia calladament i humil com una bèstia de més. Amb prou feines, al pic de l'hivern, gosava atansar-se a la llar i seure en l'escambell que hi tenia assenyalat. Sortia amb la ramada a punt d'alba; tornava a entrada de fosc. Dormia a la cort mateixa, en un jaç de palla. Hom no li coneixia cap vici. L'amo n'estava content de debò. Havia arribat a lloar-lo.
Ja tornaran, és veritat! N'estava segur. Ell, i ningú més que ell, seria el cridat a sorgir els estropicis de la desfeta! Els esgalabrats de la batalla correrien a estirar-li la sotana, perquè si no li havien reconegut el títol d' advocat nostra , el de refugium pecatorum no li disputaria pas ningú; mes això li portava petit consol.
El sol·lícit daler d'aquella bona gent era una cosa de no dir: el senyor Furbach n'estava enternit fins a les llàgrimes. Tot aquell dia i el següent, Nicklausse li féu els honors de Brissach-Vell i sos voltants. Si us plau per força conduí l'excel·lent home de dalt estant de son seient; i com que Nicklausse era el propietari més ric de la contrada, com que posseïa les més belles vinyes, els pasturatges més grassos del país i tenia diners esmerçats a tot arreu, hom pot judicar quin seria l'astorament de Brissach en veure que menava així el carruatge d'un estranger; el senyor Furbach pass
-Acosteu-vos, senyor doctor- va dir-me amb una veu feble, però ferma, tot allargant-me la mà. -Mon brau Sperver m'havia parlat de vós tot sovint; n'estava desitjós de conèixer-vos. -Esperem, monsenyor- li vaig respondre, -que aquesta coneixença continuar
La Maria de la Mercè n'estava enamoradíssima; la Lluïseta sentia per ell una admiració profunda; i els seus fills li saltaven a sobre d'una manera esbojarrada i brutal, jugaven amb ell com si fos un xicot; però a la més lleugera advertència, al crit més insignificant, l'obeïen amb una puntualitat esveradora.
Paraula Del Dia
Altres Mirant