United States or Gabon ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Poc que ho ! respongué en Pere, mirant recelosament cap endavant... Enlloc es veia res... El camí era net, amb son pedruscall que al clar de la lluna prenia tons blavencs, amb ses roderes molt fondes... deu passes endavant la massa enorme dels Boscassos es destacava negra i rúfola, sense una remor ni un moviment. En Pere mirava, mirava, sense veure res enlloc... L'Antonet començ

Fins que el dipòsit va quedar net no va recordar-se que, des de la bullinada de sopes que s'havia engolit en llevar-se, no havia tastat un mos. Per això va ficar-se altra vegada dintre l'estatge, arribant fins a la llar, en la qual feia la xup-xup, penjada en els cremadells, al damunt del caliu, una olla, plena de trumfes i fulles de col, que havia posat a bullir abans de baixar al poble.

La Sisca no pogué contenir-se per més espai. El seu nét cada cop estava pitjor; tenia els llavis morats i respirava amb fadiga; els ulls havien perdut aquella vivor plena de candorositat corprenedora.

-Eh! les semblances, les semblances!... va fer Knapwurst amb un esclat de riure estrident. -Vaja... ¿Veieu aquesta tabaquera de boix antic? Al costat d'aquest gran llebrer, us mostra Hans-Wurst, el meu besavi. un nas com un apagallum i un mentó com un esclop; jo de nas camús i de boca agradable: vol dir això que no li sigui nét? -No, sens dubte. -Doncs ! igual els passa als Nideck.

DUC Al revés; més ab els amics. JUTGLAR No; no, senyor; més malament ab els amics. DUC Com potser això? JUTGLAR És així, senyor, perquè'ls meus amics m'alaben y alabantme me fan tornar ase, y els meus enemics, al revés, me diuen nèt y clar que sóc un ase; de manera que ab els meus enemics hi guanyo en coneixement de mi mateix, y surto enganyat pels amics.

Finalment, tenint-ho tot endegat, va començar, amb les mans junyides i la testa decantada, com una comare que conta alguna cosa a sa veïna: -Sabreu, primer de tot, senyor Kobus, que tenim un cosí a Bischem, un anabaptista com nosaltres, i que es diu Hans-Christian Pelsly; és el nét de Frentzel-Dèbora Rupert, la que era germana d'Anna Cristina-Carolina Rupert, l'àvia de Christel, de part de les dones.

Es forma un grupet de gent, i un policia acut precipitadament a l'escena. -Val... diu el gos de la llet -val vint vegades el que tu vals abans no acabi jo amb tu. -Vols dir? exclama l'altre. -, , nét de gos d'aigua francès, menja cols!... -Mare de Déu! ¡Ja deia jo que ho llençaria tot! diu el lleter. -Ja t'ho deia jo!

-El vi fa borratxons... i vòs dir que begui jo? -I ben net! això reforça, dona!

Vostè faria com l'hereu de Rodés, que va venir fet un savi de no quina escola de Perpinyà, i tot fent innovacions, si no l'hi prenen dels dits, aviat hauria fet net del patrimoni. -Fets aislats, res proven.

A mi l'any passat me deien: «¿Per què no baixes a Batcelona a veure't amb en Ventura i posar en net allò de la quarta part de la casa de Vich i els censos endarrerits en vida de son pareJo, no m'agrada... jo no ambiciós, i tenia un tumor a la cama que no em deixava donar un pas, i vaig respondre: «-Deixeu-me estar, no em vingueu amb amoïnos; en Ventura és home de ...» -Això , pobret!