United States or Laos ? Vote for the TOP Country of the Week !


Aquesta entrada de la tia Paulina, al pobre Melrosada no n'hi va fer gens, de gràcia; i, no sabent com pendre-s'ho, digué: -Ah! ? Li ho han contat?... Res! Una equivocació tothom la pot tenir. -Però fugi! El meu nebot, amb aquell cap tan gros! imagini's! Els nens es posaren a riure i començaren a fer disbarats. En Melrosada estava violent, i la tia Paulina es rebentava per dir una pila de coses.

Un mal vent, que ha estat una pedregada per a totes les cries. A Vich, me deia ahir un que en venia, n'han mort més de quinze cents en una setmana. -Un mal vent! un mal vent! ¡N'hi ha tants, de mals vents! botzinava don Eudald respirant per ses ferides. Els segadors anaven a les acaballes de la feina.

-Ma, que n'hi han!... oi que n'hi han, mare?... -Molts!... I se'n tornava, rossa d'aire i d'alegria, regarot avall, llençant esquitxos...

Però aquests ulls!... Cóm hi ha pogut veure l'artista pera ferlos? Me sembla que a l'acabar l'un, n'hi havia prou pera enlluernar els dos d'ell y privarlo de dur l'obra a terme.

Emprò ets atros condemnats, que ho veieren, se varen agafar ases cames de s'afortunada, i atros, i atros s'arraparen ases cames d'ets primers. N'hi havia una raimada!... I tots anaven seguint amunt!... amunt!... i ses bogues podrides ho aguantaven tot. Ningú no gosava a respirar. Ja es front de sa mare de Sant Pere arribava a sa finestra.

-Certament, no veig l'aventatge de trobar-se mullats i amb gana- digué George. -Esperaré altres cinc minuts, i després me n'hi vaig. -La solitud d'aquestes muntanyes- vaig observar -és ben agradosa amb bon temps. De sobte ens crid

Però en arribar el camí que ve dels llogarrets, n'hi jeien tants, que els donen la sepultura junts.

El quart, tindràs misèria i disgustos que n'hi haur

-A la roda davantera aquesta n'hi ha passat alguna- digué ell. -Talment ho sembla: oi? Però aquell era una mena d'home que no capia d'ironies. -Em sembla que els suports van tots malament. -No us molesteu més per això- vaig dir-li: -us afadigareu. Posem la roda al seu lloc i marxem. -Ara que és fora, podem veure què . I parlava com si la roda hagués sortit per ella sola.

En Melrosada, encara que no creia res de tot allò, s'estava quiet com un pollet, i per res del món s'hauria atrevit a parlar, ni a riure's del que veia. Per fi aquell xicot extraordinari s'assegué, demostrant una fatiga enorme. La mestressa de la casa li dugué un vas d'aigua, i va dir-li, maternalment: -No s' entregui més: per avui ja n'hi ha prou.