United States or Suriname ? Vote for the TOP Country of the Week !


Sperver n'ha tancat la porta interior, no perquè; això no és pas cosa que hi hagi costum de fer; amb el reixat n'hi ha prou. Veniu doncs, a escalfar-nos a casa meva. No la trobareu pas meravellosa, la meva cambreta. No és, parlant amb propietat, sinó un reconet, però quan hom fred, no fila tan prim. Sense respondre al seu parloteig, jo el seguia ràpidament.

Ha vist un papadineru que venia un te contra l'estrenyiment i l'espatlladura; un soldat de quota amb el casquet de gairell i les polaines molt cenyides; la dida del diputat i una senyoreta de la colònia. Del vestit de les dues n'ha passat inventari per descriure'l al Zidro i riure'n junts.

-No, ja ho crec, ja; però li dic que... No se n'amaga pas ella; es coneix que és de les de poc se m'endona! ¡Ai, pobra de mi, que se'm deu agafar el platillo! Ja torno! ¿Senyora Tecla que no sent quina olor d'agafat? -, ara se n'ha anat corrents la senyora Menciona cap a la cuina... -Ah! Jo em pensava que era a casa de vostè, i he pensat: deixa-me-la avisar. -Tantes gràcies.

Un dia, després de trobar-los-hi, l'Antonet va fer: -Diu que els en ha passada alguna a n'aquesta gent!... diu que ei és desterrat de la seva terra!... -Oidà! va saltar en Pere -i com ho saps tu, això?... -Ahir, quan vaig anar a cercar tabac pel pare, en parlaven a l'estanc de Vilavella... diu que aquest home que hi va cada tarda n'ha dit alguna cosa!...

El nebot... allí el tenim, encara, assentat per força, amb el cartronet al davant i dient a cada punt que se n'ha d'anar... El cas és que ja perd deu o dotze quartos. Gràcies a Déu que són les deu!... Alça! a plegar la loteria i cada qual se'n va amb molt gust pel seu cantó.

Llavors se va veure salvada i tragué es seu mal gènit. -Arri avall! N'haguéssiu criats de fills sants! -va cridar, ventant pernada per a desempallegar-se d'ets atros condemnats. I amb aquella batzegada es trenat de bogues se peta i veia i seguidors caigueren a s'infern. I encara mai no n'ha sortit ningú. Acabat, en Xaneta va esclafir la rialla i jo també. -Arri avall sa vea rampelluda!

Hi ha dies que la dóna per rentar, i em tira al safaretx els quadros, els llibres, les sabates... tot lo que li sembla brut, sigui lo que vulgui; i, apa!, ensabona que ensabona. ¡N'ha malmeses, de coses! I ara sempre calor, ella que era tan fredeluga. Moltes nits, a l'hivern, me la trobava asseguda sobre el llit, en camisa, amb la finestra oberta. Entén-ho, això.

En nostres velles pairals no s'hi ha fet una reforma important, com tampoc se n'ha bastida cap de nova, des de fa més de cent anys. La decadència és completa.