United States or Mali ? Vote for the TOP Country of the Week !


«Era una festa de nocesdigué la Lluna. «Cançons eren cantades; hom bevia brindant; tothom era alegre i festívol. Els convidats se n'anaren: era passada la mitja nit. Les mares besaren la núvia i el nuvi. Després vaig veure'ls tots sols, però les cortines eren tirades gairebé del tot; la cambra de bell estar era il·luminada per una làmpara. -Gràcies a Déu, tots són fora- digué ell, besant les seves mans i els seus llavis. Ella somrigué i plorà, i decant

Tots els convidats s'estremiren d'esglai. La núvia va esqueixar el vel amb follia. El seu pare s'encar

Tenen cada disgust! -I tan rics! Tothom en passa una o altra! ¡Els diners no fan la felicitat, senyora Tusquets! -Ja raó ja! I qui és la núvia? -És una noia a la moderna! Molt elegant, molt presumida, cabell tenyit, molt tenyit, parla tres llengües i no sap fer una truita. ¡I de diners, a cabassos!

La tia Paulina féu un paper importantíssim: el paper de mare de la núvia; però com que no es resignava a semblar vella, exhibí un vestit fabulós de poca solta, ensenyant els tresors de la seva pell, encara sense arrugues. Moltes senyores invitades la varen pendre per la germana gran de la núvia, i més d'un senyor li va dir que estava seductora.

Dins el navili tot era, de bell nou, vida i fressa. Ella veié còm el príncep i sa bella núvia la cercaven: miraven tristament l'escuma borbolladora, com si sabessin que s'havia llançat a les ones. Invisible, ella bes

Entre la gronxadissa d'encensers que feien els sacerdots, els nuvis junyiren les mans i reberen la benedicció del bisbe. La donzelleta de la mar, amb un vestit de seda i or, sostenia el ròssec de la núvia; però ses oïdes eren sordes a les melodies de la festa, sos ulls no en veien res, de la sagrada cerimònia: pensava en la seva mort, que s'atansava, i en tot allò que havia perdut en aquest món.

-Sóu vós- digué el príncep -qui em salvàreu quan jeia a la platja gairebé sens vida? I prengué la seva enrojolada núvia contra el seu cor. -Oh! Quína excessiva felicitat! exclam

A qui no costats, sa roba li cau; però, amb uns costats tan bons, en Cadernera pot posar-se totes ses calces de bordo . Pau, dóna-li es porró per refrescar a sa salut de sa núvia.

I, a tot això, per l'animeta del difunt... naranjas . En el lloc de les dones no més que agrair-hi. Un diàleg per mostra. -Però digui'm, amiga: ¿no ha vist entrar la filla de la senyora Manela? Quin ringo-rango!... -Porta els drapets de núvia. M'han dit que l'havien molt ben vestida. -No ho cregui: mucha planta y poca uva: em comprèn?