United States or Saint Lucia ? Vote for the TOP Country of the Week !


La Mort de Mar era penedida dins sa barbacana tenebrosa... la mort de la mar, la que mata negant generacions senceres, la que no porta dalla esmolada ni mantell voleiador com la mort d'en terra!

Que... no podia morir d'altra manera el gran Jan-Fume... -En bona refè de Déus, que no! va respondre un altre. -Ell que matava les bèsties a torments, no és molt que hagi mort a les potes d'un cavall. -És com una revenja... -Una mala fi... -Digueu-ne un càstic de l'infern...

No, no és pas el fred: és una mena de mort que passa per la terra obeint a un ritme anyal, per l'estil que passa periòdicament la son sobre els nostres ulls. El dia és lleig. La blavor dels llunys desapareix sota la boira. Els núvols projecten ombres erràtiques sobre els plans i les muntanyes.

Aquest crit, més fort que els altres, va dominar totes les veus i tots els sorolls, acabant de deixondir en Biel, qui, sense conèixer la veu del que cridava, va davallar l'escala a trenca nou de coll, emprenent com a somnis, una correguda boja boscos avall. La feta de la tarda, la mort del seu fill, el record de la seva dona, totes les impressions fortes que havia tingut a la seva vida, es barrejaven ara en el seu cervell formant una agarbuixada roca, empaitant les unes a les altres com les ones d'un mar esvalotat que es persegueixen i es capbussen sense repós. Però, per sobre d'aquell embull, hi surava sempre aquell crit desesperat i foll de l'home, del germ

¿És cert, burrangot, que t'has donat al diable? -No em parleu pas del diable! Jo , que us el vendria per quatre sous! -Que no t'ha fet cabal? -Jo pensi, si fa o no fa, com a vós Sant Isidre. Són pla uns janfúmeres, i no es traussen pas per gent de mala mort com nosaltres. Vós i jo som virosta... enteneu?.. virosta.

-, ; mort és la paraula. La nostra mort seria si volguéssim sortir amb aquest vent. ¿Veu vostè, senyor? m'explic

I la Mort retorn

I el silenci s'establí per uns instants. Després digué George: -Si no haguéssim jurat córrer a una mort segura dins aquest vell fèretre movent... (i llanç

¡Ja ho veus, Ramonet, ja ho veus, es pa que s'hi dóna, a sa mar! Hem vist sa mort a dues passes... i diu que ta mare s'és enllitegada de s'espant. Quina vida! Cada dia desgràcies, misèria... I tu aquesta maleïda fal·lera, que no calles mai: «-Pare, vui èsser pescador com vós... Pare, porteu-me amb vós a sardinalsTe l'hai de treure, aquesta fal·lera: sents? Vui que aprengus ofici: res de mar.

«Absorbint, monopolitzant i oficialitzant l'exèrcit, ha mort l'esperit militar del país.» «Absorbint, monopolitzant i oficialitzant la idea de Pàtria, ha mort el patriotisme.» «Gens temerari serà, doncs, atribuïr a les mateixes causes l'esmorteïment de l'esperit religiós