United States or Western Sahara ? Vote for the TOP Country of the Week !
Nosaltres, doncs, els susdits germans, Teòfil, Sergi i Higini, renunciàrem el món per inspiració del Sant Esperit i vinguérem al present monestir de Mesopotamia. Poble teu volem ésser i ovelles del teu peiximent, a l'abad Asclepió diguérem. El qual paternalment ens admeté. Davall el jou de la regla posàrem el coll somès i férem gustosa vida monacal amb els altres monjos germans. Pass
La vida errívola havia obstruit dins ella el seny moral, i àdhuc n'havia esborrat el caràcter humà; però així i tot, res, res del món no ens donava el dret d'exercir damunt ella el despotisme de l'home damunt la bèstia.
ANTONI, (a Porcia) Jo havia compromès mon cos pels interessos de vostre marit, y a no esser per aquell que ara té la baga, la desgracia m'hauria anorreat; aquest cop, ab la garantia de la meva ànima, goso a assegurar que vostre senyor jamai, voluntariament, mancar
¡Dos quartos d'ungüent de contracàs! demanava un xicot amb cantarella. -Dos... quartos... de... què...? preguntava distret l'apotecari. -D'ungüent de contracàs, per a mon germ
Els murs de terra deixaren lloc aleshores a resistents fortificacions, de les quals el pas del temps no ha pogut esborrar encara els senyals: heu's ací com aquells vells constructors del món coneixien l'art d'edificar.
A mi, donat mon temperament i mon modo d'ésser, potser la sotana m'hauria vingut estreta, perquè jo sóc un revolucionari... -Jesús, Maria, Josep! exclam
Aleshores, l'altre, baixant els ulls i veient-lo riure, exclamà: -Que no tens entranyes? ¿No veus enlloc sinó temes de mofa? No tens gens ni mica de sentiment! -No cridis tan fort, cap calent: tot el món ens esguarda. -I si m'agradés de cridar fort?... si m'agradés de cantar-te les veritats? si m'agradés...
Al passar, els vailets els hi varen donar les bones tardes! tots rojos de sofocats; ells els hi varen contestar amb paraules que no entengueren, acompanyades d'un somrís mig burleta, mig carinyós, que els hi féu pensar en l'alenada d'aquell món enguantat que reia dintre els cotxes al passar el tren. I els vailets de Torre-guillera anaven després conversant: -Oi, que fa la cara molt afable?...
Hi havia en aquell ambient un alè de calma, de repòs que se n'entrava; aquella alenada fresca i humitosa despertava el goig de viure... tota angúnia, tota frisança s'hi esvaïen, com si totes les energies inquietes de l'esperit, es fonguessin en el si del gran esperit que bategava en tot aquell món grandiós.
Durant dues llargues setmanes Tom jagué presoner, mort al món i a sos esdeveniments. Estava molt malalt: res no l'interessava. Quan pogué, a la fi, llevar-se, i avenç
Paraula Del Dia
Altres Mirant