United States or Oman ? Vote for the TOP Country of the Week !
En son recinte estret, o enlloc del món, segons llur llei, havien de reposar els ossos dels israelites. Avui, les tombes trencades, són apilotades confusament, com si haguessin estat llançades i giravoltades pels morts de les tombes de sota. Les parets del Ghetto han estat anivellades temps ha.
No obstant, res d'això havia comprès aquell benaventurat, amb admiració del propi mossèn Joan que, mig fora del món, no era pas cap espasa en matèries d'amor.
Qui sap gosar de les glòries humanes, ¡sàpiga recordar-se de les penalitats mai acabades! Cada generació troba en el món realitzades noves conquistes de la intel·ligència ; canti-les en hora bona, ensalsant-les, mes planyi als que no les han gosades. Cada generació celebra victòries, que foren guanyades per armes glorioses, ¡ai de qui no s'entristeixi pensant en la sang que costaren!
La Quitèria era una d'aquestes dones que semblen fetes amb les miques que van sobrar quan ja eren pastades totes les altres dones del món: tenia una mica de cabell, una mica de cos, una mica de llavis, una mica mica d'ulls. Aquesta exigüitat i mesquinesa plaïen al senyor Ginjoan, com si aquell gairebé anorreament fos obra seva personal, resultat del seu misoginisme i de la seva absorció egoista.
Mes, com la felicitat no és feta per aquest món, és segur que no l'en faran. Tot el barri est
-I creus que així al món s
Quan tenia de venir al món el primer fill del jove matrimoni, la tia Paulina perdia les nits i s'espatllava la vista brodant una capeta per a la cerimònia baptismal. I el dia del naixement es multiplic
Ara dos anys va començar a decaure. S'amagria, perdia la frescor, i agafava unes rauxes de marriment que li eren abans inconegudes. Quan s'aixecava emperesida i de mala humor, ni sols se cuidava de pentinar-se: s'asseia en una cadira, i s'hi estava hores i més hores, com lassada, tal volta de cara a la paret, sense mirar res, submergida en un negre encantament. La dida solia dir-me: -Avui té la mala lluna: deixa-la estar. I jo restava tranquil, com si allò fos la cosa més natural del món. -Ja es guarirà; avui est
Aquí Sant Brandan, amb humilitat graciosa, demana-li com havia nom i de quin ordre monàstica ell era estat ans de fer aquesta penitència. El solitari respongué talment: -Mon nom és Pau; i jo de ma minyonia enç
Passada la primera collada, la natura esdevenia plena d'asprors. Semblava'l reialme de la mort, cap arbre, cap flor, cap bri d'herba... tot eren roques abruptes sense vida, tot eren pedres caigudes dels cims i esmicolades... era aquella contrada com l'esquelet immens d'un món finat segles enllà! Feia feresa d'avançar per aquell corriol amagat entre tanta grandiositat estèril.