United States or Cuba ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Teresa... soc jo, obre... Teresa! feu la veu d'en Magí en la solitud de la nit. -En Magí! Déu del cel! en Magí- va exclamar aterrada, recalcant-se a les parets. -Teresa! i tornava a ressonar el picador de la porta en la buidor del molí. -Obre!
-Fet! refresquem, prou se coneix que en teniu poca de mainada... -Vinga d'aquell vinet de la bota petita. Atureu el molí! i tots a beure, i feu-se aixamplar la roba que tot vos anir
Després va acabar-se tota una ampolla i va sentir una pesantor a la testa i una set de vi, només que de vi, i va beure fins que en caure a la fredor de les moles velles, que feien de sol al molí, elles van refredar-li ses galtes bullents. -Tu... que de què no mates el noi! i a mi gairebé m'has mort de vergonya! La Teresa va redreçar-se ofesa.
-Magí! va cridar una veu de dona; i van sentir-se passes, i del sostre va caure una polsina blanca. El moliner va pujar l'escala de fusta com un llamp. Després va passar un altre estona llarga. El goç s'estirava, el gat canviava de positura i el molí seguia mormolant.
El nen seguia els recons del molí somicant, i sota de cada llit, mirava tot cridant, amb veu que enternia: -Mare!... Mare!... veient que no hi era, es quedava en un recó, xuclant-se el dit gros de la m
La ròssa de què havien parlat s'havia convertit ja en una bona mula; les eines ventureres, en noves de trinca; l'adob del dipòsit, en adob i eixampla. Fins va prometre que, si la cosa anava bé, posaria el molí de vent molt abans del que havia pensat. -Ah! una cosa! va ajustar de cop: -Que no penseu casar-vos? -Tan ple pusqui. -Ja en teniu alguna d'ullada? -Prou!
Iffley Lock i el seu molí, una milla abans d'arribar a Oxford, són el motiu predilecte dels de la Confraria del pinzell que freqüenten el Tàmesis. Quan ja s'han vist els quadros, sol passar que l'original no plau tant. A dos quarts d'una de la tarda passàvem per Iffley Lock, i, en tenir-ho tot a punt per al nostre desembarc, començàrem la nostra darrera milla.
Anant de cami cap a un mas de la Selva, on tenia la família, se'm féu tard per motius que no cal explicar. El sol era baix quan vaig arribar al moli de l'Om, distant encara tres hores del terme del meu viatge; mes, per tard que fos, haguí d'aturar-me a beure una mica d'aigua, i em vaig asseure en una pedra, a la vora del riu, a descansar un moment, tot fumant un cigaret.
De sobte: -Ah, però jo de tu... el que és el Jaumet no me la duria pas al molí... com hi ha Déu que no me la duria al molí!... En Pere no va contestar, anava molt capficat... sols va alçar-se d'espatlles...
-Doncs el dia que us caseu tindreu el molí. Tot el matí varen passar-lo fent calendaris, bo i escatint les condicions del tracte, en el qual el senyor donava a en Biel tots els aventatges que podia desitjar.
Paraula Del Dia
Altres Mirant