United States or Italy ? Vote for the TOP Country of the Week !
La senyora, ofesa de suposicions tan miserables, volgué fer-li entendre que lo que havia sentit era l'opinió de tothom, sinó que ningú tenia l'atreviment de plantar-li a la cara com ho havia fet en Montbrió, i que més devia agrair-li que criticar-li sos consells desinteressats. Tot inútil.
»Cinquanta festes a l'any, per mil persones, fan cinquanta mil jornals de treball perduts! Si sóu pobres, miserables i no podeu pagar al vostre rei, els sants del calendari en tenen la glòria.
La flama de la llàntia del Santíssim, quieta i muda, senyalava al cel tremolosa, esgarrifada! Braola la mar sota la nit tenebrosa. Udola la ventada damunt les ones blanques que s'alcen i s'ajupen en la foscor. Les barraques dels miserables pescadors de l'art, cruixen adolorides embolcallant el petar de dents dels que tremolen de fret.
-Raones malament, Kobus. -Com s'entén! Jo, no raono bé? No és la felicitat el fi de tots nosaltres? -No, no és el nostre fi: si ho fos, tots seríem feliços; no es veurien tants de miserables. Déu ens hauria donat els mitjans de complir el nostre fi: no li hauria calgut sinó voler-ho.
Prou que la coneixia, jo, la sureda vella de Montigalà, paratge paorós, on no havia sentit mai refilar cap moixó ni cantar cap llenyataire. Allí l'aire era humit i estava impregnat de fetors de rescloïment i de floridura, semblants a les que es perceben en una cambra habitada per miserables. La mare, apartada de mi algunes passes, caminava silenciosa, vessant avall de la muntanya.
Nosaltres, Teòfil, Sergi i Higini, miserables monjos qui cada dia pecam setanta vegades set vegades, pregam-vos humilment a tots vosaltres, santíssims pares i germans, que escolteu amb benevolença ço que us volem contar del nostre viatge al Paradís.
Totes les cares eren resplandentes... l'alegria esplendorosa regnava a dolls, el sol era rublert de claretats i el vent passava rioler damunt la mar... La desconeguda mirava més fixa i més lluny; estava més consirosa, semblava més quieta, com si hagués perdut el ritme del respir... els miserables de l'art, en obirar-la altra volta, van dir-se plens d'estranyesa: -Qui sab si és boja?
»Us dic aquestes coses, perquè no hi ha cosa més empipadora en tot el món que venir aquí cada tres mesos, per a complir el deure, i trobar-hi pobrissalla -miserables i nus, per la seva culpa, que arriben a fer un posat com si els sembléssiu un Anticrist, quan els demaneu allò que és degut al sobir
Heu's ací l'ordre de la processó: Montmorency, portant un bastó. Dos miserables plagues, amics de Montmorency. George amb un pardessú i unes flassades, i fumant una curta pipa. Harris, qui s'esforça a fer un caminar desinvolt i graciós, duent en una m
Paraula Del Dia
Altres Mirant