United States or Bulgaria ? Vote for the TOP Country of the Week !
VIOLA Però això és tant inaudit com descortès y jo us prego, bon cavaller, que aneu a preguntar an aquest subjecte en que l'he ofès, que si és cert que ha rebut algun ultratge de mi, ha estat séns jo saberho. SIR TOBIAS Ab molt gust. Senyor Fabià, quedeuvos ab aquest jove fins que jo torni. VIOLA. Digueume, senyor, sabeu quelcom d'aquesta qüestió?
Una lluita començà, seguida de dos cops pesants sobre el trespol. Una veu dolorida va dir després: -Tom... Escolteu! -Digueu... -Haveu estat llançat, vós? -Sí, noi, sí. M'han fet saltar del llit a quatre grapes. -A mi també. ¿Què us en sembla, d'aquest hostal? S'hi est
I, a fe, jo les havia conegudes ben venturoses. La dida, certament, havia passat moltes penes mentre va viure el seu marit, en Catre-venc, serrador francès que treballava a la mestrança i tenia el mal vici d'embriagar-se; però quan me va criar a mi ja era vídua: en Catre-venc havia mort a la flor dels anys atuït pels seus propis excessos i pels de la seva nissaga d'embriaçs.
-Amb aquest embolcall em defenso bé de la pluja. Tot dient això l'Adelaida es lleva un bell impermeable de color blau-elèctric. -A mí- declara l'Angelina -l'aigua no m'espanta gaire, tampoc. Els llamps sí: m'esgarrifen. -A mi ni els llamps. He cregut sempre que s'ha de fer tot el que sigui possible per vèncer aquestes terrors que algunes dones cultiven com si fossin una gràcia.
MALVOLÍ No cal més que una mica de sort; tot és qüestió de sort. La Maria va dirme que ella'm tenia simpatia, y jo mateix li he sentit dir que si mai s'enamorava seria d'un home del meu estil. Altrement a mi me tracta ab més miraments que an els demés criats. Què haig de pensarmen? La contemplació el posa fet un galan indiot. Com se gronxa fent el vano! MALVOLÍ Esser comte, en Malvolí!
Al moment que tanco, se m'acut un horrible pensament: havia pensat a posar-hi el meu raspall de les dents? No sé com m'ho faig, però mai no estic segur d'haver atinat amb el meu raspall de les dents. En empendre un viatge, aquest instrument esdevé per a mi una martiritzant obsessió, que fa de la meva vida un veritable suplici.
-Oh!... que es pensa que són qualsevols... Tots els que surten de comparsa són gent fiada... A mi m'han dit que tots són municipals i guardes urbanos. -Què li sembla això, D. Joaquim?
Ella ho va conèixer, i, agafant el volum nou que per un moment havia deixat sobre el pupitre, mudava amb rapidesa l'aspecte del diàleg. -Però tornem al vostre llibre- deia, -que és el què a mi més m'importa. -L'haveu llegit? -Me'n manquen ben poques pàgines. -I?... afegia el jove amb aire interrogador, com si del dictamen de l'amada en dependís la pròpia felicitat futura.
Vaig estar alguns anys sense tornar a Sant Pere Pescador. Un jorn l'enyorança va portar-m'hi una altra volta. «L'almirall de les aigües mortes», en saber-ho, va fer-me la seva visita oficial. Era el mateix home dret i ben plantat; però la decrepitud s'insinuava ja des dels cabells a la planta dels peus. En mi devia insinuar-se la vellesa. Ens contemplàrem sense dir un mot. La vida havia sigut ben dura per a tots dos! Passat aquest primer instant d'acorament, en Carxofa es pos
-A mi em sembla- li vaig respondre -que es capfica pensant amb el temps de la penúltima setmana. -No sóc d'aquest parer, senyor- respongué el domèstic. L'endem