United States or Martinique ? Vote for the TOP Country of the Week !
L'enginyer signava el cel amb el dit a les seves companyes i els explicava quelcom, que elles escoltaven tranquil·lament amb el somrís als llavis. La meva mare el va cridar pel seu nom. -Senyor Farreres, ¿vol tenir la bondat de dir-nos que en pensa d'aquesta roentor de la nit? -No és res de mal, senyora.
Aneu a can Pep de ses barques, que us posi una quilla nova i unes costelles ben revingudes. -Però, dona, si sa meva carcassa ja est
PORCIA La brillantor desitjo de la llum, sense tenir la seva lleugeresa! Una dòna lleugera es la ruína del marit; que mai la meva lleugeresa pugui aterrar a Bassanio! Deixem lo demés a la m
Per damunt de la trista deixalla dels homes, hi ha el meravellós encantament de totes les coses vives; i jo, per part meva, servo d'aquest poble els més amables records: ja sia la imatge del dessagnament solar, de la fumarella de boira o de la nuca rosada víctima del boll.
Quines fantàstiques escenes de la fi del món i del judici universal flotaven entre jo i aquella inofensiva gramàtica llatina, robant-la a la meva atenció! I l'angúnia i l'espant que jo n'havia! No em sabia resignar. En va resava, en va procurava fortificar-me amb la consideració de la bondat de Déu i de la confiança amb que podia abellir-me a la voluntat d'un Pare tan amorós.
-I que és el confés de la meva amiga... -Però... per Déu!... -Sí, senyor, sí; és el confés de la... -Miri, Paulina: vosté em far
Emprò el que jo no entenc és per què n'has de rebre tu, d'aquest càstig. ¡Sabessis la pena que em fas, con te veig marfir d'enyorament per culpa meva!... Perquè la culpa de tot la tinc jo: sabes?... La Malena, que ja s'havia embolicat amb els llençols, va redreçar-se i va guaitar el seu home, que restava assegut als peus del llit, com si no tingués esma de despullar-se.
La pobre Katel ho feia amb la millor intenció del món: em burxava una mica per a esperonar la meva ardidesa; però aleshores ¡no en va semblar poc de confosa empallegada i astorada, d'haver maltractat aquell gran personatge que ara veia allí, greument instal·lat davant la taula, duent un witchura verd dragó, amb gira de gibelina! Ah, senyor Furbach!
-Com el defenses, filla meva! féu don Eudald, amb un cert deix d'amarga compassió.
És ara, apagada la darrera espurna d'amor propi que em cremava les entranyes, que començo a compendre que el vostre amor és l'única aspiració noble i divina que he sentit en la meva vida. I en Ramon de Montbrió, de peu, creuat de braços, observ
Paraula Del Dia
Altres Mirant