United States or Sierra Leone ? Vote for the TOP Country of the Week !
Així esdevindria possible que jo i els meus Herois caminéssim triomfalment pels viaranys de ton esperit com ho férem pels deserts de la terra. El poble de L'Esparra és un poblet de quatre cases situat entre dues afraus en mig d'un bé-de-Déu de serres emboscades.
Són recollits tots els rocs tallants, per mostrar-los a la platja; s'esmolen les pedres i se me'n dissimulen els caires sota la sorra, per tal que no pugui adonar-me'n. Altrament, em sembla que se m'emportin la mar dues milles lluny, per obligar-me a botar a peu coix, tremolant dins sis polzades.d'aigua, havent-me d'estrènyer amb els meus propis braços.
Els meus mitjons de llana fumejaven la mullena arreplegada en tantes hores de caminar per la neu. Ell m'aconsell
Un dels meus amics, que viu a Kingston, entr
BASSANIO Sobre tot, bon Lleonart, no't descuidis d'això. Quan ho hagis comprat tot y tot posat apunt, torna al moment, que aquesta nit dóno una festa als meus mellors amics. Vés, y fes via. LLEONART Hi faré tot quan sàpiga. GRACIÀ Aont es el vostre amo? LLEONART Per allà, passejantse, senyor. GRACIÀ Senyor Bassanio!... BASSANIO Gracià! GRACIÀ Us haig de demanar una cosa.
I va atansant-se a pleret a pleret. Allà, en l'ombra, llambrego son cos, que fosforeja entre dues aigües. Se m'acosta, recalca una de ses manetes en un dels meus peus, i amb l'altra m
Ai! Massa tard coneguí la trama maligna. Ferit en el flanc incaut pel ferre astut de l'adversari, desconsolat vaig sortir de la cova i vaig llançar un bramul de lleó. «Virginitat, Virginitat, Virginitat, on vas? «Me'n vaig, me'n vaig lluny per no tornar!» Amb un roc me feria el pit; els meus ulls eren torrents: les meus llàgrimes mon pa. Els lleons fugiren de mi, coneixent el meu pecat. I jo, veient que els feels lleons per mi nodrits amb entranya maternal m'eren fuits, comencí d'invocar la misericòrdia de Crist que em digués quina penitència havia de fer i que fes retornar els lleons. La misericòrdia de Crist em subvení; lentament, lentament i empegueïts tornaren els dos lleons: entraren dins la cova i començaren de cavar amb les urpes una fossa. All
I en Melrosada, que tampoc hi ha estat mai, repeteix, també commogut: -Itàlia! Itàlia! En Víctor diu, dolçament, a en Melrosada: -Allò és la terra per a vostè! Com fruïria! I en Melrosada respon: -No me'n parli, no me'n parli! Tantes coses volem, que no podrem aconseguir mai! Itàlia és un dels meus somnis daurats; però què s'hi ha de fer!...
-Arri, menuts!... arri, fills meus! ¡Si els fills fossin com els bous! tan bons de governar! ¡No em veuria així!... Mala!... Jesús, Maria i Josep!
Amb aquests pensaments de desencant i de tristesa vaig tornar a dalt del turó, i vaig cercar els meus companyons. En Lluís era all
Paraula Del Dia
Altres Mirant