United States or Vanuatu ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Joanín!... fill meu!... fill meu!... ¡t'he mort!... t'he mort!... desventurat de !... ¡Joanín!... perdona'm!... va cridar aquell home plorant i ofegant-se de pena. -Rellamp!... per què pujaves fins astí?...; és ben mort!...

SIR TOBIAS «Vens a casa la comtessa Olivia, y ella al meu davant te tracta amablement; però tu has mentit pel coll; no és per això que't desafio». FABIÀ. Molt breu y molt sense... sentit. SIR TOBIAS «T'esperaré quan t'entornis, y si tens la sort de matarme...» FABIÀ. Molt ! SIR TOBIAS «Me mataras com un miserable traidor». FABIÀ Endavant; sempre guardantvos de la llei.

Aquesta classe la considero com una plaga tan perjudiciai i terrible, que, si jo fos venjatiu, al meu enemic més encarnissat li diria: ¡Déu te doni forasters!

-Prou, fill meu, prou n'hi ha- exclamà, interrompent-lo, mossèn Joan. -No m'hauria figurat mai que em surtissis amb aquests aires de missionista de noves idees. En lo que acabes de dir hi ha coses que són veritats evidents, altres no m'atreveixo a jutjar-les jo, pobre rector bosquerol, que fa ara mateix trenta anys que visc fora del món. Mes, amb tot, he notat fets i circumstàncies el record dels quals se m'ha renovat ara mateix, donant-me esfereïment. Per exemple, al veure com minva el ramat dels bons, no he pogut menys de reflexionar algunes vegades, cercant les causes que tal vegada no resideixen exclusivament en la natural propensió que la naturalesa humana al mal, sinó també bona part en el mal exemple dels encarregats de dirigir-lo. La suplantació dels antics organismes per noves institucions, contràries a l'esperit del pais, haur

Així, en aquest estat d'encantament, em trobava un vespre, amb els ulls esbatanats davant del meu llibre sense veure'n cap lletra, quan una veu apagada i tremolosa, que pronunciava el meu nom no gaire lluny de mi, em desvetll

El cau d'En Vingut anave fent-se ombrívol. -Saps com va morir el meu antecessor, que dius tu? Els francesos, creient que feia senyals de l'ermita estant, amb fogaines, el van acotar damunt el calaix obert d'una taula, d'un cop de puny li van ficar el cap a dins, i tancant de borsada, l'escapçaren.

Els incrèduls se riuen de les terrors, que per tal motiu assorollaren a voltes l'Edat mitjana, i jo, que les he patides al meu temps, també me'n ric. Mes ells les atribuiexen a la massa fe, i jo, a la poca esperança.

En Tinet ha descobert, a l'últim, la seva àvia. L'àvia era asseguda a la galeria, en un balancí, darrera un llençol eixamorat, estès de cap a cap d'una corda. Ell treu la testa per sota el llençol. -Tinet! Mira quina rosa s'ha obert! Però ell no gira ets ulls. Els baixa. -Què tens, Tinet? Què vols? -Voldria dir una cosa. -Digues, fill meu. -El gerro de la sala... -Reina Santíssima! fa l'àvia.

En tornar-me a despertar, vaig veure Harris molt inquiet per la sort dels seus mitjons. Encara tinc el record boirós d'haver estat rodolat sobre mi mateix quan vaig sentir Harris com rondinava: -Què caratsus puc haver fet del meu paraigua? 9 litres de cabuda. Els quefers de la casa. Amor al treball. El vell mariner del riu. El que en realitat fa, i el que conta. Escepticisme de la nova generació.

Deu o dotze xicots nus, magres, bruns, vingueren a nedar davant meu, capbussant-se i perseguint-se. De tant en tant sortien a reposar a la platja, i allí, tots molls, s'asseien; i el panteix feia brandar l'encercolat vistós de llurs costelles. El mar era llavors d'un blau clar, puríssim.