United States or Czechia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Ella, Obdúlia, tombada d'espatlles al pupitre, on havia deixat obert per les darreres pàgines el volum nou que llegia, preguntava amb certa condescendència al jovincel amorós: ¿És a dir que per a l'heroïna del llibre, us ha servit de model una germana vostra? -... contestava ell, Abundi. -Al menys per a dibuixar el caràcter... -I és una germana a qui estimeu amb efusió?

-Vols que t'ho digui clar? Doncs no ho ... cada vegada l'entenc menys aquest embull... -Ai, Déu ens dongui un passament petit, però amb pau i harmonia- salt

-Calla !... calla !... tu fes el que et manin! ¡Però jo en aquell combat vaig tirar tot un dia! i vaig atacar a la baioneta!... ¿Que hi era vostè? -Si! van ferir-me lleument. -Què potser em va veure? -No! no vaig veure ningú! ¡Sols en finir vaig veure que m'havien mort nou novicis!... ¡Tots menys Fra Roc que ara est

Lieverlé, en el seu entusiasme, botava de vegades a l'altura dels nostres cavalls, i jo no podia menys de sentir una esgarrifança, tot pensant en el seu encontre amb la Pesta; era capaç de trossejar-la abans que ella hagués tingut temps de fer un crit. Altrament, la vella ens feia córrer de mala manera. Damunt de cada turó havia fet una torta; a cada camí hi trobavem un rastre fals.

De l'art de pescar amb canya. Un conscienciós pescador amb esquer. Una història de pesca. Ens aturàrem dos dies a Streatley i donàrem la nostra roba a rentar. Prou havíem provat de fer-nos-ho nosaltres a la mateixa aigua del Tàmesis, sota l'alta direcció de George, però el resultat havia estat menys que satisfactori.

Finalment, a la tremor de l'empedrat seguí la fressa menys forta de la carretera; passaren sota la porta de Hildebrandt, i Zimmer, tornant a posar el corn en creu, reprengué el fuet. Dos minuts després, corrien com el vent pel camí de Bischem; els cavalls botaven, amb la cua voleiant.

Es féu gran avalot: cadascú deixava el xop a mig buidar per anar a veure les cigonyes. En menys d'un minut hi havia més de cent persones, amb el nas en l'aire, davant el Gran Cérvol. Al cim de tot de l'església, una cigonya, dreta damunt la xarranca, amb les ales negres replegades al damunt de sa cua blanca, el becàs mig inclinat amb un aire melangiós, causava l'admiració de tota la vila.

La imatge cercada de tant temps se li apareixia quan menys s'ho creia. ¡Quina cosa més estranya! Per una colzada que feia el reguerol l'aigua se n'entrava en una mena de clot obert en el rocam, i allí s'estava quietona, arrecerada, sense sofrir empentes de la corrent.

Aquest obeí, ni més ni menys que si el manés son quefe natural. Al repl

A mesura que menjava i bevia, esdevenia més alegre i sospirava menys seguit. Després allarg