United States or Greece ? Vote for the TOP Country of the Week !
Maria 's desperta llavors suada d' angunia y lo primer que li ve á la memoria son las paraulas que havia dit lo jorn avans al pasar lo sentenciat.
Alguns hi trobaran dejunis que no estàn marcats en el calendari, pèrò això tampoc és nou. Si tenen bona memòria, ja poden dir que saben tot el que ha de succeir aquest any.
Enraonàrem sobre l'assumpte, i això dugué a la memòria de George una història molt divertida, de la qual son pare havia estat l'heroi. Viatjava son pare, amb un amic, pel país de Gales, i una nit van fer parada en un petit hostal, on s'eren aplegats, per a passar-hi la vetlla, alguns altres joves. Van demostrar com els plaïa de trobar-se junts, i s'acomiadaren molt tard, per anar a jeure.
És dolç, quan es diu i es fa una cosa bella i baronívola, retreure en els que un estima la memòria d'un. Així parla Xenofont, galopant al llarg de la falanx, que condueix al mateix temps; i havent col·locat els peltastes a les dues ales, avencen contra els enemics.
Aleshores aparegué Joe Harper, tan aèriament vestit i acuradament armat com el mateix Tom. Tom cridà: -Ei! Quí ve al bosc de Sherwood sense el meu permís? -Guiu de Guisborne no necessita el permís de cap home nat! Quí ets tu que... que... -Goses tenir-me aquest llenguatge- digué Tom apuntant, perquè parlaven segons el llibre, de memòria. -Quí ets tu que goses tenir-me aquest llenguatge?
D'aleshores datava el nom de torre del Barbut amb que es coneixien aquelles ruïnes, en memòria del capit
En moltes desgràcies, ben sabut és, l'infeliç es complau recordant-se del que motiva la seva infelicitat, i el mortifica amargament tota cosa alegre que exciti els sentits o vulgui ocupar sa memòria i distreure'l de ses penes.
I les portes s'obrien de bat a bat, i la munió entrava a dins, i semblava que tot el temple, suara tan trist i fosc, s'animés i s'aclarís de sobte amb la presència de les palmes daurades i dels llorers florits, que encara venien amarats de llum de fora... En un tancar i obrir d'ulls, l'església silenciosa i negra esdevenia plena de cridòria i d'alegria... Però, al contemplar els altars amb els retaules coberts, sense llums i sense imatges, tornaven a venir a la memòria les tràgiques paraules: «La festa dels Rams és diada d'alegria i vigília de dolor».
-Estiu!... Estiu! Ho proclamen triomfalment a chor, les bandades d'orenetes i falzies que s'escampen per l'espai. -Estiu !... Estiu! Indirectament ho proclama també pel poble el nunci amb aquella crida que ja tothom se sap de memòria per repetir-se cada any per la mateixa diada amb els mateixos termes i àdhuc els mateixos tocs de trompeta. -Tuturú! tuturutú!
Per altra part, els antics aficionats a l'obra encara vivents, alguns dels quals se l'havien apresa quasi de memòria, ¿em perdonarien les innovacions?
Paraula Del Dia
Altres Mirant