United States or Liberia ? Vote for the TOP Country of the Week !
-No: vull veure lo que passa: no em vull encauar- vaig dir amb angoixa. ¡Ah, si sabéssiu lo que patiria! ¡No vos ho poseu al cap, home de Déu!... Tingueu pietat de mi! -Fora, fora... Estaries millor. Però... tu mateixa. Per ara no t'ho mano. Ja et porto un vestit d'aigua. Té: posa-te'l, marinera, i cala't bé la caputxa.
Amb son oir desprevingut de foraster havia arreplegat de seguida la particularitat : aquelles e e e clares i penetrants dels singulars femenins i aquelles o o o confoses dels plurals, que feien de la parla marinera de la vila una excepció remarcable en la fonètica general de la costa. El guant estava llençat, la brega empenyada. Com acabaria?
I els pescadors somnien, somnien tot allò que els van inspirant les petites fades. Quan es desperten, ja les Senyoretes del Mar han desaparegut, i no s'ou més que el patripatrop de llurs estranyes cavalcadures, que corren a capbussar-se a l'aigua. Però l'encís ja s'és realitzat. Ja ni temporals ni penalitats de cap mena podran destruir en el cor d'aquells xicots l'afició a la vida marinera.
Se diria que eren una colla de vells gegantins i malgirbats que s'havien posat corones i rams per celebrar, de peus en l'aigua, una festa marinera. Un estol de veles blanquejava al davant d'ells com ales de coloms que ens haguessin tirats per festejar la nostra arribada. -Hola, hola! cridava la nostra gent. I anomenava en to de salutacions les cales i pobles que s'anaven descobrint.