United States or Switzerland ? Vote for the TOP Country of the Week !


Els trons se sentien a cada respir més lluny; la mare deia les malediccions més baix i la llevadora es senyava amb menys devoció. -Be, Sila, no sieu caparruda! Deu-me roba per la noia! Tan rexiuxida com és! -Ni un fil; que es mori de fret! -Quina culpa en la criatura?

-Cap a la peça, Tanu? -Què s'ha de fer! -Fa bo de veure la cullita... és bona, és bona!... - que hu é! -I la Roser que fa? -Va fent.. Adeu... adeu! i el pare de la Roser s'esmunyia tot seguit, amb la bota penjada i l'aixadó al muscle. Les dones mai no van poder escometre la mare de la Roser.

La mare, ignorant del que passava, tan tost ella girava l'esquena, no podia entendre de que li venia el canvi de geni a la infantoneta. Sempre havia sigut dolça i pacífica, xerraireta i alegre.

És, doncs, en aquest terreno a on deuen acudir els bons catòlics a combatre i a vèncer, com combateren i venceren en aquell. Potser tens raó i mes idees no són més que cabòries de rector bosquerol, però sempre he sospitat que tes resolucions, més que d'altra cosa, provenien de ta aversió al llatí, aversió nascuda en les modernes aules, a on aquesta llengua sagrada, mare de totes les ciències, és avui mal ensenyada i pitjor apresa, i, per lo tant, poc assaborida i en conseqüència en gran manera menyspreada.

Veia la mare contenta d'aquell gendre que no havia volgut, veia el seu home allunyat dels antics companys del poble llunyà, i les terres ufanes sembrades de riqueses abundants.

Vaig entrar. Dedins vaig reparar dos cadells de lleó amb llur mare, morta en l'èxtasi salvatge de sa maternitat. Enterrí la lleona partera, alabant Déu qui en mi tals meravelles havia fetes. Amb fulles d'arbre vaig nodrir l'infantesa òrfena dels dos cadells com si fossin estats fills meus; i vivint així en santa pau, estiguérem per espai de dos anys.

A casa no hi tenien pas inconvenient que anés jo a parar. El pare fins i tot va ajudar-me a netejar i embarrellar la gàbia, i la mare encarreg

La mare, es retira com si acabés de rebre un manament inexorable. Al cap de dos minuts li diuen que ja pot entrar. Aleshores En Jaume Rosell fa aquest raonament: -El que m'acaba de comunicar la seva filla és tan greu, que em veig obligat a canviar de parer. Fóra convenient casar-los. , fóra convenient. Però no de seguida. No: cal que prèviament fem un assaig: cal que provem fins a quin punt el meu germ

A cada salt hi descobreix una pila de preciositats: petxines, corns, branques de corall, pedres de Santa Llúcia i sabatetes de la Mare de Déu; desferres escopides per la ressaga, que són de qui primer les agafa. Per arreplegar-les millor, es posa de genolls, i de genollons va gambejant fins que la mullena de les boves li xopa els vestits i li penetra a la pell.

Entre el brogit de les campanes dels tramvies, les remors de les motos, la fresa dels autos, la bunior de la gent i els crits dels que venen diaris, En Martí hi passava sense sentir res, fent un munt d'encàrrecs de la seva promesa, de la seva mare i del seu pare. A la fi, va arribar a casa seva.