United States or Northern Mariana Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !
Alguns fugiren, esglaiats entre la fosca i d'altres, més serens, van agafar-lo. I quan el tingueren subjectat, d'aquella imatge tota de marbre, sols ne quedava el cos. La testa rodolava per terra amb la cara desfeta; les mans enllaçades en positura de pregària, fetes a miques, eren trepitjades... -Sacrilegi!... sacrilegi!
Aspergis d'aigua de mar i bones fregues per braços i cames... creiu- me. Si jo gosés posar ses meues mans grolleres sobre un bo de cosset tan delicat... -No, no! féu el cavaller interrompent-lo. -Això és cosa meva. Vós, mentrestant, vogueu cap a Blanes. En un quart d'hora podem arribar- hi. Apa! ¿No seria millor que primer provésseu de retornar-la?
-Agafeu-vos bé al coll. Aviat hi serem! La velleta junyí ses mans ossudes i fredes per davant del coll del seu fill, mentres ell pos
La seva cara rebeguda i el seu coll esprimatxat mostraven ara una grossa inflor; els llavis se li veien tenyits per una lleugera moradura; les mans, enasprades als braços de la cadira, s'hi arrapaven fermament, com si la força que hi feia l'ajudés a bleixar. Per la cambra, silenciosa com la cella d'un frare, semblava surar-hi quelcom d'esgarrifós.
Així, soleta amb ses penes, sos desitjos i sos somnis, sense més confident que la Verge, sa patrona, feia sa via la Flor de Muntanya, trista i melangiosa per dintre, per fora serena, tranquil·la i majestuosa com la lluna al flamenc. Un dia don Eudald se passejava febrosament per la galeria amb les mans a l'esquena, però sense xiular, com feia de costum.
Estava immòbil amb el front entre les mans. Al seu darrera, una forma negra jeia estesa damunt la terra, i, més enll
I heu-vos aquí que, ja vell, vaig anar ressuscitant a poc a poc a la vida intel·lectual, i aquella ànima, que hi ha dintre totes i cada una de les coses, va tornar a somriure'm simpàticament, i d'any en any vaig anar cobrant més i més delit. I, és clar, la ploma em venia a les mans.
Aleshores es va asseure, i, amagant-se la cara entre les mans, va quedar-se quiet, amb la quietud de la fera engabiada que, farta de lluitar, acaba deixant-se caure rendida, renunciant de mal grat a la llibertat perduda.
-I com te l'estimes, filla meva! féu dolçament, mirant-la enternit i prenent-li les mans.
Després contaven amb Tots Sants, que sol ser festa d'omplir calaix. Després tot fregant-se les mans i amb codiciosa solivera, deien: «Vindr
Paraula Del Dia
Altres Mirant