United States or Spain ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Ja ens veurem, donya Esperança- va dir la senyora Socors, senyalant amb un ullet lo que havia sorprès. -Ah! ja, ja; si tothom fes com jo, que no em fico en res... Ja ens veurem. Estigui bona. La minyona ja havia baixat; la senyora Socors va posar un ceferino a cada noia, i els va dir: -Vamos, aneu, filles meves. La mama ja us estima, ho sentiu? -Faci'ns venir a buscar aviat.
-Oh, que no hi pensava i s'han de començar a treure les fundes de la silleria . -Mama, aquesta em pren la fira de fer coudinar. -Oi que no! ¡Ai, criatures... que sempre em veniu entre peus! Ja veuràs, lo millor ser
«He vist una nena petita que plorava», digué la Lluna. «Plorava per la dolentia d'aquest món. La nina més bonica del món li havia estat dada. Oh! Era delicadíssima i trencadissa, certament poc feta per afrontar l'adversitat. Però els germans de la nena petita, grans minyonassos, se n'havien emportat la nina i l'havien posada per dins un arbre d'allò més alt, i després havien fugit a més córrer. La pobra nena petita no podia fer-la davallar ni heure-la de cap de les maneres, i seia en terra i plorava. La nina, sens dubte, plorava també: estenia les seves mans entre les branques, i tenia el posat de ben desventurada. Sí, aquesta devia ésser l'adversitat d'aquest món, de la qual parlava tant la mamà. Oh! pobra nina! Anava davallant el vespre, anava fent-se fosc, i aviat seria de nit. Hauria d'estar-se a la serena, tota sola dalt de l'arbre, tota la nit? No: la nena petita no podia comportar-ne el pensament. «M'estaré amb tu», deia, baldament no fos gens ni mica coratjosa i ja li passés pel magí que estava veient els petits follets, amb llurs gorretes punxegudes, que sotjaven entre les mates, i que llargues ombres fantasmals dansaven d'ací d'all
Decididament hem resolt posar-hi terra entre mig. En Basi aprova aquesta resolució, perquè diu clar que li fem nosa i desitja obrar amb llibertat d'acció i que es basta sol per defensar nostres interessos. El papà, i principalment la mamà, no estan pas en situació de viatjar, però tots estem ansiosos de fugir d'aquesta terra que sembla deixada de la m
-Aleshores romandré amb Susy Harper, mamà. -Molt bé. I tingueu compte i sigueu bona minyona, i no sigueu un corcó per a ningú.
-Dolent!...No haver berenat! Tant de mal com et fa! ¡Ja té, raó, ja, la teva mamà, que et dóna gust fer-nos patir!... Ala, anem a dalt, que encar és hora...-Ell s'entossudia: »No volia moure's, no volia menjar, no tenia gana; s'estimava més estar-se all
-Si... d'un ram que va dur de Barcelona per a la mamà... La Nieves era llesta i pressentí vagament quelcom del que passava. Son front clar i pur s'acolorí d'una veladura rosada que hi muntava sempre que rebia una viva impressió. Només digué: -Tot ahir tarda vaig esperar-te... -El senyor Reguera se m'endugué a passeig... -Sempre el senyor Reguera! Ja te vaig dir que no te'n fiessis...
Fins el mestre, aquell home de frontalera arrugada, bigoti clar i nas recte, sempre pessigat per lents d'or, semblava sentir l'enlluernament de aquell dia i en passar pel davant d'un llitet del recó, on hi ha nens, va aturar-se i digué, acaronant-ne un: ¿Com te dius? -Nen!... ¿Com se diu ton pare? -Papà!... ¿I ta mare doncs? -Mamá!... ¿Quants anys tens? -Sí, senyor, doncs. ¿D'on ets?
El colpeig cessa, i una veu, que insisteix dolçament, demana, amb mansuetud. -Papà, puc llevar-me? No es pot oir l'altra veu; però sí aquesta, que continua: -No: fou solament el bany... No, ella no ha pres mal; s'ha mullat... Sí, mamà: jo els diré el que em dius... No: ha estat una avinentesa... Sí. Bona nit, papà.
Paraula Del Dia
Altres Mirant