United States or China ? Vote for the TOP Country of the Week !
La Malena, en notar-ho, va sortir de casa amb l'intent d'anar-se a esbargir. D'enç
-Plega, home- li deia la Malena: -encara no'n tenes prou, de tot el dia? -Cal aprofitar les engrunes. -Emprò bé tenes de descansar. -Pas per ara. Ja vindr
Allavors, en Biel, desfent-se d'un sacotell que duia penjat a tall de sarró de mendicant, va asseure's al costat de la noia, reprenent la paraula. -Digues-m'ho, Malena, que no m'hi tenes, per un mal home. -Per què t'hi haig de tenir? va fer ella, no sabent on dirigir la vista. -Com que tothom m'hi té... i com que ho sóc...
Feia pocs dies de la sentada amb el comte, quan va venir-li una nova alegria. Va donar-la-hi en Costa ferrer, qui veient que la seva rigor amb la Malena no li ocasionava més que disgustos, i tement que qualsevol dia la mossa li fugís de casa, va acabar per deixar-la lliberta i per dirigir la paraula a en Biel. -Encara podé sí, que hauré de rosegar-lo per gendre- havia rumiat.
Fins semblava que la remor de l'aigua restés esmorteïda. La Malena, sang-glaçada de primer antuvi, va sentir-se tot d'un plegat corpresa per l'aire de beatitud d'en Biel; i sense parar-hi atenció, va mig aclucar els ulls i va somriure. Ja era romput el glaç.
Així que un devassall de bombolles va coronar la boca del poal, escampant-se en regalims per les seves parets ventrudes, la Malena va sentir una frisança estranya que li va fer córrer entre carn i pell una onada freda. Sense que els seus ulls el veiessin ni les seves orelles el sentissin, endevinava al seu darrera la presència d'algú.
Al ser a mitja soca, la Malena va dirigir la vista a la terra baixa.
El dia que, després d'una tirallonga de setmanes de no sortir sola, va anar la Malena per primera vegada a la font, el va empendre resoluda, sense temor al rodament de cap que podia estimbar-la cinc canes ensota.
Hi havia un to d'amenaça tan ferm, en les paraules d'en Biel, que la Malena va esferir-se'n i va fer acció d'apartar-se. I ell, que va notar-ho, va agafar-la per la m
I mentre la Malena es perdia, fosca enllà, pel camí del poble, en Biel s'entaforava per les foscors dels alzinars, fent via cap al seu estatge. Estava alegre, amb una alegria com mai de la vida l'hagués sentit d'altra, ni el dia en que per primera vegada s'havien contat, amb la Malena, llur estimació.
Paraula Del Dia
Altres Mirant