United States or Uruguay ? Vote for the TOP Country of the Week !
Pero ab tot y la mala vida que duya, de tant en tant li pasava pèl cervell l' anarse á confesar y ho feya. Mes ay! com era tant malvat y sos pecats passavan de lo que pot perdonarse, lo confessor no podia absóldrel'. Y, ell, sabeu llavors lo que feya? Matava al confès.
-Jo... tant com espantada... però... -Però què? -No estic pas ben tranquila. ¿Sabeu lo que penso? Que això pot anar molt llarg: tant, que no sé com s'acabarà. Perquè... veureu... nosaltres caminem amb el vent; i, com que el vent porta el temporal l'anirem seguint, seguint... -Ui, ui, pubilla! quins comptes treus! A sa teua manera, fins a sa fi des món no acabaríem sa mala andança.
Els pagesos, amb tot i ser arribada l'hora de plegar, abandonaven de mal grat les treballades, tement ser víctimes d'alguna mala passada del temps que els robés en un instant les suades d'un rosari de dies.
Tot de gent que els altres vespres no hi és; el quinquer, que no estava arreglat, fent mala cara; el senyor Vintró de mala lluna; la senyora Tona aixecant-se a cada punt per anar a consolar el noi, que crida des del llit com un rabiós; la veïna de baix no s'ha pogut assentar, com els altres vespres, al costat del senyor que les canta, no sap trobar les casilles dels números... Fins el bon senyor que les canta perd aquesta nit els primers sis quartos, que li costa la loteria en particular i el joc en general.
-I a vostè per trapacera. -Porca! -Indecenta!! -Mala dona!!! -Lladre!!!! -Tu ho ets! -Per què m'ha de trencar el respecte? Per què m'ha de dir TU? -Pst! Mariagneta! A on vas tan cremada? -Ai! No t'havia conegut. No en facis cas, que avui estic tan atolondrada que ni menos sé el que em faig. És el Sant de la mestressa i, com tenim convidats, tinc molta feina; amb això, adiós!
En ocasions les perseguien un poc bàrbarament; altres vegades amb certa mònita, atemperant les impulsions faunesques a la possibilitat d'aconseguir alhora llur dot i llur formosura. Per a major encís, el pare d'aquelles nimfes tenia fama de terrible: un veritable drac mitològic, que mai era a casa. En Bóta, moralista i psicòleg a la seva manera, havia augurat una mala fi a les noies d'en Gorgals.
Ja t'han tret tots! ¡Els nois han sortit de mala sang com el teu home! Quina nierada de senglars!
Comptat i debatut, ¿qui els en responia, que aquell aire mansoi que havia agafat, d'algun temps ençà, en Biel, no era la pell d'ovella amb què disfressava la seva mala sang? Amb tot, aquestes temors es quedaven encauades pels dintres dels que se'n sentien corpresos, i en Biel no n'havia esment.
-El que cal és que no tornis a la mala vida. -Hi ha pas perill. -Per tu faries, si de cas. -Pla que podeu dir-ho. -Vaja, adéu i bona perseverança. -Adéu-siau, i grans mercès pel consell. I, a vós, per la feina, Pau.
I s'esdevingué que navegant un dia a la bona de Déu els va aparèixer una gran bèstia marina, molt estranya de veure; un broll alt d'escuma sortia-li de la boca; i com fos que ella corria fort, l'aigua feia gran moviment; i semblava que anàs de dret a ells per engolir-los. Havent els monjos vist aquesta bèstia tan espaventable i tan gran, la qual venia cap dret a ells, amb l'esgarrifosa boca oberta, demostrant que els volia devorar, hagueren gran por i començaren a cridar fort i a dir: -Siau-nos ajudable, o Déu, i feis-nos escàpols d'aquesta bèstia mala, que no'ns pugui devorar! Sant Brandan els confort
Paraula Del Dia
Altres Mirant