United States or Guinea-Bissau ? Vote for the TOP Country of the Week !
En Melrosada, a conseqüencia de les contínues emocions, no s'ha trobat gaire bé la nit passada i, al migdia, a penes ha dinat: això fa que senti una mica de mal de cor. Però no s'atreveix a demanar res: ha donat un cop d'ull a les llaminadures del menjador, i pensa, íntimament, que molt aviat barrejar
Però àdhuc sentint el mal que de vegades n'hi esdevenia, no es formava una idea de què cosa fos la crueldat. Qui mal no fa, mal no pensa.
Així parla Xenofont. Els capitans, després d'haver escoltat aquests raonaments, el preguen tots de conduir-los, llevat d'un tal Apollònides, el qual, amb un accent beoci, pretén que és una ximpleria qui proposés cap altre medi de salvació que no fos de convèncer el Rei, si és possible. I comença llavors a parlar del mal pas. Però Xenofont interrompent-lo diu: -Home admirable, tu ni comprens el què veus, ni et recordes del què sents. No obstant, tu eres amb nosaltres, quan el Rei, després de la mort de Cirus, tot enorgullit de la seva obra, ens envi
-Prou, fill meu, prou n'hi ha- exclamà, interrompent-lo, mossèn Joan. -No m'hauria figurat mai que em surtissis amb aquests aires de missionista de noves idees. En lo que acabes de dir hi ha coses que són veritats evidents, altres no m'atreveixo a jutjar-les jo, pobre rector bosquerol, que fa ara mateix trenta anys que visc fora del món. Mes, amb tot, he notat fets i circumstàncies el record dels quals se m'ha renovat ara mateix, donant-me esfereïment. Per exemple, al veure com minva el ramat dels bons, no he pogut menys de reflexionar algunes vegades, cercant les causes que tal vegada no resideixen exclusivament en la natural propensió que té la naturalesa humana al mal, sinó també bona part en el mal exemple dels encarregats de dirigir-lo. La suplantació dels antics organismes per noves institucions, contràries a l'esperit del pais, haur
-Prou! va fer sobtadament la Tecla. L'àvia va fugir esporuguida. Després de passar una bella estona silenciosa va tomar a la mateixa. ¡No t'ho prenguis malament, que una mare mai aconsella amb mal fi! ¡tu t'ho penses, ho parles amb aquell!... i mira,... calla, que ara ve! L'Andreu va arribar defallit dels camps perduts. Va asseure's a l'escon i mirava el foc tot consirós.
I el gat digué: -Podeu arquejar el dors, tirar un rebuf, o treure guspires? -No. -Aleshores valdria més que us reservéssiu les vostres opinions quan parla la gent de seny. L'aneguet s'estigué en el recó, criant mal humor i va començar a pensar en l'aire lliure i el sol. El domin
Estic... -Què us passa? Què us passa, minyó? -Oh! tieta! El meu dit malalt em fa qui sap el mal! La vella senyora s'enfons
El senyor Reguera era un home d'uns trenta cinc anys, fill d'un obrer torner. La vanitat paternal, mal aconsellada, l'havia ficat en la Universitat i fet fer, a empentes i rodolons, un carrera empedrada de suspensos i fornida d'humiliacions i fracassos més o menys dissimulats. Entre els companys se'l citava com estudiant curtet de natural i, demés, poc aplicat. Aixo féu que, una vegada amb la llicenciatura, no encertés a obrir-se camí i tingués de viure a costes del pare. Quan aquest morí, el jove Reguera se trob
Recordava altra volta el seu esguard una mica extàtic, humit d'entendriment, perforador, curiós del que podia haver-hi dintre el meu jo. En definitiva vaig concloure que res de mal podria arribar-me d'aquell home.
-Ell ès mal carat i reganyós- repar
Paraula Del Dia
Altres Mirant