United States or Luxembourg ? Vote for the TOP Country of the Week !
" VI.-Atac d'una posició dels Càlibs. " VII.«El mar! el mar!» " VIII.-El país dels Macrons. Arribada a Trapezunta. Després d'això es reuneixen i deliberen sobre el camí que resta.
Però els Macrons, armats d'escuts de vímet i llances, revestits de túniques de clin, s'havien arrenglerat a l'altra banda del gual. S'encoratjaven entre ells i tiraven pedres al riu: però no arribaven ni ferien a ningú. Llavors un peltaste, que deia haver estat esclau a Atenes, es presenta a Xenofont, dient que sabia la llengua d'aquella gent.
Aquestes deien ells que eren les penyores: uns i altres prenen els déus per testimonis. Després d'aquestes penyores, els Macrons ajuden a tallar els arbres, obren el camí, com per fer passar a l'altra riba; es mesclen amb els grecs, els forneixen tot el mercat que poden i els acompanyen durant tres dies, fins a haver dut els grecs a les fronteres dels Colcs.
Ell demanava sobretot anells, i en va rebre molts dels soldats. Els indica llavors un poble on s'acantonaran, i el camí per anar fins als Macrons; després, en fer-se de vespre, parteix durant la nit i desapareix. D'allí, els grecs fan quatre jornades, a través del país dels Macrons, deu parasangues. El primer dia arriben al riu, que limita el país dels Macrons i el dels Escitens.
-Jo crec- diu -que aquí és la meva pàtria: i si res no s'hi oposa, vull conversar amb ells. -Res no te'n priva- diu Xenofont, -conversa-hi, i assabenta't de primer, qui són. Ells responen, a la seva pregunta, que són Macrons. -Pregunta'ls, doncs- diu Xenofont -per què s'han arrenglerat contra nosaltres i necessiten ser els nostres enemics.
Paraula Del Dia