United States or Norfolk Island ? Vote for the TOP Country of the Week !
SHYLOCK Que'ls meus actes recaiguin sobre el meu cap! Jo reclamo la llei, la pena y la desdita en ma lletra estipulada. PORCIA Es que ell no est
-Miri, dida- li deia la mestressa que sempre cercava al seu entorn eslamacions d'admiració i adulacions agradoses a la seva vanitat, -aquest piano costa tant com una parella de bous. -Ma! Rei de la meva vida! Senyora! ¡quina riquesa! -I aquestes arracades, veu, com tota una masia. -Ma! quins vidrets tant lluents! -Oh! són brillants de tres quilats cada un!
Faig cas omís, perquè així m'ho mana mon oncle, d'alguns conceptes emesos per vostè, de sobres ofensius per ma persona. Tampoc vull entretenir-me a combatre l'opinió de què mes idees topen amb les tradicions de sa família, que són les mateixes de les demés cases pairals de nostra terra. ¡Tant de bo poguessin parlar els passats d'aqueixes cases! Ja es veuria llavors qui falta a les consabudes tradicions: si els que les han desviades, degenerades i oblidades, entregant-se en braços de politics farsants tan sobrers de concupiscències com mancats de bones intencions, o els que pretenen ressuscitar-les. Sols m'interessa fer les següents declaracions: 1. Que, malgrat la negativa de vostè, no retiro mes pretensions a la m
Vull que els interessos del patrimoni no en pateixin i... vaja, no vull anar-me'n a l'altre món amb el remordiment de què mos néts puguin, per ma culpa, veure a mal borràs lo que tant ha costat de conservar.
Va estremir-se de cap a peus. -Llamps! quines idees se m'acuden! Serva, Jeroni. Un mal pas aviat és donat. No estem per passos, que no puguin recular-se. La vida és una pilota, que, un cop engegada, es perd qui sap a on i no torna mai més a la mà. I, vaja, no ho semblava pas que somniés.
Passada aquella quarentena, rebí la bendicció dels monjos i prenguí comiat de mon car fill Menoc, i amb mos germans, retorní al cenobi i a l'estretura de ma cel·la.
La Fineta tracta de desviar aquell impuls temible, i, somrient, amb un somrís tot desmaiat, -Sou un beneit del cabàs! exclama. -Aneu, aneu. Però, reparant que ell se li acosta encara més, s'embraveix de sobte, ajunta les celles, i crida, amb alarma i enuig: ¡Arri d'aquí, poca-vergonya! Ell s'immuta. Afluixa la mà, es redreça, i escampa una mirada a l'entorn. La Fineta aprofita aquesta ocasió.
Per fi, el pollastre, sense bleix, amb el bec esbalellat d'acalorament, s'ajoca en una rasa, entre el fullam d'una carabassera. La Francisca els porta, un a cada mà, dient-los improperis; i ja dins de la masia, els encreua de potes, agarrotant-los amb la trinxa d'uns faldillots esparracats, una pura filagarsa que arrabassa amb les dents.
La senyora, puticas! tot era: «Ai, quin meló! això és meló! ¡en ma vida havia menjat un meló com aquest!» en fi, que al cap de mig any, encara a cada punt deia: pel que toca a melons, cap com el del dia de Sant Domingo.
-Ja que han reeixit- digué Kobus, -tot ha d'anar plegat: baixo al celler a cercar una botella de forstheimer . Es posava el manyoc de claus a la mà, quan una idea el féu tornar: va demanar: -I la recepta? -La tinc a la butxaca, senyor. -Bé, cal que no la perdem. Dóna-me-la per a posar-la al meu secreter: ens far
Paraula Del Dia
Altres Mirant