United States or Ireland ? Vote for the TOP Country of the Week !
Vam abraçar-nos tendrament i Sperver, tot eixugant-se els ulls amb el revés de la mà, va afegir: -Coneixes Nideck? -Sens dubte... de nom. Qué hi fas, allà? -Soc primer picador del comte. -I de part de quí vens? -De la jove comtesa Odila. -Bé... quan partim?
Quan els tinguérem nets de vesc i engabiats, no ens sabíem avenir d'ésser posseïdors de tanta de riquesa i de tanta de vida. -Renoi, hi ha un mascle de set llunes, mireu! -ens va dir en Xaneta, indicant-nos-el amb el dit. -Mà, quin mascle! -Quina cua! Això és un ròssec de seda. No ens llegué d'encantar-nos gaire. Tres pinsans, vinguts no sé de quins indrets s'havien llançat a l
-Mà, noi, quanta de tendror! -exclamàrem consternats, en examinar el resultat de la nostra tasca.
Alhora s'afua una pluja de trets, javalines, fletxes, bales de fona, i sobretot pedres llançades a mà: i n'hi havia que fins tiraven foc.
L'ànima d'Elsa féu cap a la casa del fosser. Hi va entrar per la gatonera i el va trobar fent una bacaina prop de la cuina amb una pipa apagada a la mà. Se li acost
A la mitja nit, cansat ja de fantasiar, de jeure, d'incorporar-me i de rebolcar-me de tots costats, me vaig vestir. Havia deixat en un recó de la cambra l'olla de vesc i la gàbia. Vaig anar a palpar-les i em vaig ensajar una estona a dur-les amb una sola mà, a fi que l'altra em pogués restar lliure per a obrir les portes. Si, la cosa era fàcil.
-Remei- exclamava el pare, -mira la mà... és morta! i el noi sense m
Els viatgers, embolcallats en pells blanques d'Astracan, passaren a prop de nosaltres quan ficàvem el peu a l'estrep; no vaig descobrir sinó el llarg bigoti castany d'un d'ells, i sos ulls negres, d'una vivacitat singular. Els viatgers entraren a l'hostal. El palafrener tenia els nostres cavalls a la mà; va desitjar-nos bon viatge i deix
Com més esperàvem, més grosses semblaven fer-se les complicacions. A l'últim veiérem el cap de George i oírem com aquest ens deia: -Doneu-nos la mà, gran plaga! ¿Què hi feu, aquí plantat com una mòmia? ¡Que no ho veieu, que estem a punt d'asfixiar-nos! Llavors em vaig posar a llur disposició. Aleshores tocàrem xafarranxo per sopar.
Després d'aquesta prova de franquesa, que de ma plana voluntat els dono, crec que m'hauré fet quelcom simpàtic als lectors, i, amb aqueixa confiança, prosseguesc. Endemés, com anàvem dient, hem canviat tant, en dos mesos, la gent de Barcelona, que estem desconeguts. Ara, tot té gran importància: tots referim, com si fossin assumptos de molta entitat, les petiteses més nímies e insignificants.
Paraula Del Dia
Altres Mirant