United States or Austria ? Vote for the TOP Country of the Week !


Tot el món li deia: -Joan el miracler... A ell però, com a d'altres taumaturgs, cada dia l'agullonava més un sofriment ferest.

Tan bon punt era el geni desconegut que portant un món d'idees dintre el cap passa sense ésser vist per davant les multituds indiferents; tan bon punt era l'home resignat que caminava a batzegades per la terra, sense gosar alçar el coll del jou que l'aclapara.

-Em penso que sortiré cap al món de fora- digué l'aneguet. -Oi! Feu-ho, positivament! digué la gallina.

Al cap d'una bona estona l'apotecari badalla y es fa creus a la boca. Després estira les cames i, repanxingant-se, dóna un cop a cada braç de la cadira y diu: -Endemes, , senyor... Aquest món és un món de mones. El Senyor Nofre riu i, entre dos cops de tos, exclama: -Ejem! ejem! El senyor doctor sempre est

Que penetrant y sublim és ton poder! Encara que en tu, com en la mar tot hi capiga, no hi entra res, per esforçat y valiós que siga, que als pocs minuts en força y en valer no minvi: tant fantasiosa és la passió, aquesta suprema fantasia. CURIUS Senyor, voleu sortir a cassera? DUC De què, Curi? CURIUS Del cervo, senyor. DUC La del més noble de tots, és mon unic anhel ara.

¿Què no't sembla superba aquesta obra? li deia l'un. ¿Què no t'ha seduït, com a tots nosaltres? li saltava un altre. -Què no la trobes forta i nova i veritat aquesta aspra concepció del món que respira tot el drama?

Passada aquella quarentena, rebí la bendicció dels monjos i prenguí comiat de mon car fill Menoc, i amb mos germans, retorní al cenobi i a l'estretura de ma cel·la.

Aquestes imatges commovien tot el món; i mateix Schoultz, gronxant-se damunt la cadira amb un de sos genolls punxeguts entre les mans, exclamava: -, : aquests temps són lluny de nosaltres! És ben veritat: ens fem vells... ¡Quines recordances ens evoques, Hâan! quines recordances! Tot això no ens fa semblar minyonia.

Com sol passar, la gent voluble i sense seny va perdre els estreps a favor de Muff Potter, i li féu tantes de festes com abans li havia fet ultratges. Però aquesta mena de conducta fa honor al món: així, doncs, no est

El cavaller havia enrevoltat el seu braç al cos de la dameta per sota les aixelles, i se l'havia enduta, mig a l'envola-vola, per entre les veles. Aleshores la cara xamosa i vermella d'en Bonosi s'ompli de rialles. -Bo, bo! exclamà. -Aquesta madameta s'espanta dets angelets com si li fessin pensar en ses rampetes que li han de costar els que ha de posar as món.