United States or Guinea ? Vote for the TOP Country of the Week !
Bé, això no hauria pogut comportar-ho, Tom. Veieu Tom? Això d'ésser ric no és pas de primera, com diuen. És neguitejar-se i neguitejar-se, i suar i suar, i desitjar a tota hora que un hom fos enterrat. I a mi aquest vestit m'escau; i aquesta bóta m'escau. I poc els tornaré a deixar de banda.
LLORENÇ Aon vas? LANCELOT Rellamp! A convidar al juheu, el meu vell amo, perque vingui a sopar a casa de l'amo nou, el cristià. Jo tinc qui em porta la torxa, ja. SALARINO Sí, bon Déu! Jo desseguida estic apunt. SOLANIO Jo també hi corro. LLORENÇ Veniunos a trobar, dins d'una hora, a mi y a Gracià, a casa seva. SALARINO Sí, va bé. GRACIÀ No es cert que aquella carta era de l'hermosa Jèssica?
Després del berenar, el vent bufa amb sentit oposat i haveu de remar ferm tot el camí fins a casa vostra. ¡Oblideu la vela! El vent ha fet el que ha pogut en les dues direccions. Jo què us diré, pobre de mi! Aquest món és un lloc de proves, i l'home ha nascut per al sofriment, com els estels per a volar dins l'espai.
Llavors Xenofont, veient que calia insistir més, es fa endavant i parla: -Doncs bé, soldats- diu -perquè ho comprengueu tot, us juro per tots els déus i deesses, que jo, quan he tingut notícia de la vostra decisió, he sacrificat per saber si era millor per vosaltres de confiar-me aquest comandament i per mi d'encarregar-me'n.
Doncs algunes vegades fins me temo a mi mateix: me sembla que som rebrot d'una altra raça, perquè sento pujar-me al cor gropades de sang ardenta, pròpia d'altres generacions.
Vaig haver de convenir amb Harris que no havia vist treballar George: almenys des del començament del nostre viatge. George: -Jo no sé veure, amic Harris, com podeu tenir una opinió. Que em pengin si vós no haveu dormit la meitat del temps. Haveu vist Harris- em digué a mi -ben despert, fora de les hores de menjar? Digueu. La veritat va obligar-me a opinar com George.
La mocadera no sap si sobren o falten espècies i acaba per dir: -A mi em sembla que est
Des del primer moment vaig veure que la tia Paulina havia trobat en mi un interlocutor que ella judicava a la seva altura, perquè semblava que no tenia temps per a etzibar les oracions, i de tant en tant tenia de fer un sospir, cosa que demostrava el gust i la necessitat que sentia de fer paleses les gràcies del seu cervell.
Se va entendrir i rompé en plor. A mi també el cor se'm va trencar. No: la Mare de Déu no desempararia aquell infant que no creia sinó en ella.
Mentrestant en Cadernera s'havia anat acostant cap a mi, asseient-se gairebé sobre la meva roba. Cercava la meva companyia, però el pobrissó no deia res. De tant en tant fitava en els meus ulls les seves nines, plenes de condol, i brandava el cap en silenci o sospirava fondament. La meva m