United States or Macao ? Vote for the TOP Country of the Week !
Arribaren a una de les seves residències reials, que tenia uns jardins admirables, agençats esplèndidament en mig d'una plana sense un sol arbre, pelada com la mà. Com que feia fred, Artaxerxes permeté als soldats que tallessin els arbres del jardí, i en fessin llenya, sense perdonar ni un pi ni un xiprer. Com els soldats vacil·lessin, recant-los aquella grandària i bellesa dels arbres, ell mateix agaf
Entretant la gent de la batllia sentia un horrible calfred. La mare alçant les mans al cel va exclamar esfereïda: -Canta!... sentiu? canta!... -Oidà!... canta sol... feu el pare que ajupia el cap estemordit. -Canta!... Fill meu... Fill de ma vida!... s'ha tornat boig... pobret!... s'ha tornat boig! -I ben boig!...
-Mal vinatge el xicotet!... ¡L'ha pegada que volia anar amb el papa!... Sa mare l'ha deixat anar, i, així que arriba a la taula, pega cop, fa caure el cubilete i descobreix l'ou que ja era a sota mentre el noi ensenyava el de la mà.
Va venir a establir-se aquí amb una vintena de soldats i d'alabarders de la seva colla. Van enfilar-se a aquest penyal, el més alt de la muntanya. Ja ho veuràs demà. Van bastir aquesta torre, i després, per ma fe, van dir-se: -Som els senyors!
Ha restat molt bé: sembla que dormi. De seguida els prenia per la mà, i, vulgues no vulgues, els conduïa davant del cadàver i els obligava a mirar-lo d'aprop. La mateixa senyora tractava, periòdicament, aconsolar En Llucià. -Fill meu, no t'ho prenguis així. Ell te l'ha donat: Ell te la pren.
Però a l'últim la mossa de la boca plena va afegir, tot aixugant-se els llavis amb el revés de la mà: -Si sabéssiu el què vàrem arribar a patir quan va caure malalta, ara fa un any, crec que us en farieu creus. El llit li semblava massa regalat per a reposar-hi ella, i ni per precs ni per renys li podien fer dormir. Al capdavall li vàrem donar entenent dient-li que ho manava la mestressa.
-S'ha progressat molt en l'art de criar porcs- afegeix donya Tuies. -Digui-m'ho a mi, que no faig altra cosa. -I diga'ns, Gervasi: ¿no hi vols donar un cop de mà? li pregunta la seva dona. -Amb la condició de què me'n facis d'ous i d'arròs.
En ma vida no he vist cosa tan feresta. Sperver, immòbil, amb els ulls fixos, la boca entroberta, semblava petrificat. El mateix ca, davant aquella aparició inesperada s'havia aturat alguns segons; però corbant de cop i volta l'esquena eriçada de còlera, reprengué la seva correguda amb un rondinament d'impaciència que em féu estremir.
Parlant d'aquests en un moment de descans, puc dir, malgrat tot, que semblaven una tripulació ben alegre. El meu pensament havia estat de, ben dinats, a llevar ancles, i jo, a l'ensems, fumant ma cigarreta, amb Ethelbertha a ma vora i apoiats a la borda, contemplaríem les blanques roques de la mare pàtria, que s'enfonsaven de mica en mica en l'horitzó.
M'allargava 1a mà, i no vaig poder negar-me a pendre-la. -Déu del Cel, que n'és, de freda, la m
Paraula Del Dia
Altres Mirant