United States or Tonga ? Vote for the TOP Country of the Week !
SIR TOBIAS M'estaria més bé! No haig de menester que res m'estigui més bé; me sembla que per beure, aquest vestit ja me n'est
-El primer sempre és ben rebut! ¡pel segon, si és el mateix, ja es fa el sorrut i pel tercer es fa l'esparver! -Un hereuet, ermitana, un hereuet!... La Margarida després va agafar la cassa, va omplir-la al cup i va curullar la bóta que duia la velleta de l'ermita. -Que Déu t'ho pagui! ¡Tu pla ets una bona noia! N'hi ha de més gasives! ¡no volen donar res i sempre botzinen!
Ella aplaudia els meus èxits quan jo agafava alguna mabreta o alguna agullota prou innocents per a deixar-se enganyar per aquells pobres artificis. -Això ès plata viva! exclamava: -això ès el peix més bonic de la mar! Tal vegada s'aixecava les faldilles, posant-se-les entortolligades a l'entrecuix, i, ara seguint l'ona que s'enretira i ara fugint de la que avança, fotjava amb els peuets ací i allà, descolgant de la sorra xopa unes cuques vermelles i lluents com coral mullat. -Cuques de platja, Minguet! cridava. -aquést sí que és un esquer que no falla!
Res de títols acadèmics ni cosa que puga donar-li consideració, perquè això, als joves, els fa orgullosos per més que sien pobres com una rata.
BASSANIO, (a un criat) Sí que podeu, més apresseuvos, que'l sopar estigui a punt tot lo més tard a les cinc. Feu enviar aquestes lletres a l'adressa llur, feu enllestir les llureies, y digueu a Graci
Quan, allunyats els núvols, varen aparèixer les primeres lluïssors del nou dia, varen ser saludades amb una lletania de planys i de renecs, de malediccions i de sospirs. El sol, en aixecar-se, va il·luminar el desastre més gros que havien vist els vivents: les cases eren illes; el carrer, el córrec i la plaça, un braç de mar; dels horts ni se'n veia rastre...
La primera vegada que cadascuna de les germanes s'havia alçat aigua amunt, tot havia estat delectança, de tantes coses noves i belles que mirava; però ja més gran, i en llibertat d'anar on li plagués, cadascuna esdevenia indiferent i enyorava casa seva: passat un mes, si fa no fa, totes deien que, al capdavall, llur palau a la fondària era millor que tot: era de tan bell estar!
L'Angelina no és pas una dona lleugera que atorgui a qualsevol l'entrada en el santuari dels seus sentiments i opinions: més aviat és, interiorment, esquerpa. Però ara, davant d'aquesta senyoreta Valldaura, ha tingut la intuïció que es trobava en presència d'una bondat sense tara. El cor no l'enganya: la Lluïsa Valldaura ha fet amb dignitat i amor el seu rol eternament secundari.
Durant un minut no alenàrem; després... ¡oh música divina!, sentírem, com en resposta, el lladruc de Montmorency. Després la veu adormida de Harris es deixava sentir demanant on érem nosaltres. El comportament de Harris fou inexplicable: era més que l'ordinari cansament. Men
El fet és que el nostre cafè és un dels més quilotats, dels més patèticament Segon Imperi que hom pugui trobar a Barcelona. Nosaltres hem triat l'hora susdita per anar-hi, perquè aleshores est
Paraula Del Dia
Altres Mirant