United States or Bangladesh ? Vote for the TOP Country of the Week !
Ell els desenganxava del bloc amb gran destresa, els reunia amorosament, els ficava dins d'un sobre, i en essent a casa els llegia d'un a un. Era l'instant més feliç del dia.
L'escaleta és estreta; la iluminació, una llàntia d'oli que l'estadant encarregat de la setmana s'ha oblidat d'encendre. ¡Vaia una porqueria, fer-nos pujar a les fosques! diu un senyor de certa edat, acompanyat de quatre senyoretes, dos joves que festegen amb les més grans i sis o set criatures parents o coneguts d'un o altre de la colla. -Noies, poc a poc. Enric, encén mistos.
-Vint-i-cinc, o potser més. ¿Vols dir, que sols havem caminat trenta cinc milles? -Ni una més. -Ximpleria! No hi crec, en el mapa vostre. No fóra possible. Havem estat caminant de ferm des de bon principi. -No és pas així. De primer, no varem sortir fins a les vuit. -A tres quarts de vuit. -Est
L'estudiant féu aturar el cotxe a l'adreça més propera, i es desembarass
Més que mai la veia gran, la causa que havia emprès, i més que mai sentia son cor sadollat de l'amor de pàtria, i més, molt més que mai s'afirmava en son propòsit de treballar per a la reconstitució de la personalitat de Catalunya.
-Igual passava amb el meu Joe: sempre ple d'endiastrament, i a punt de fer qualsevol entremaliadura; però era recte i generós i bo, com més no es pugui ser. I (Déu em beneeixi!) pensar que vaig fuetejar-lo per haver-se begut la llet, sense que mai se m'acudís que jo mateixa l'havia llençada perquè era agra! I no haver de tornar-lo a veure mai més en aquest món, mai més, mai més, mai més, pobre noi malmenat! I la senyora Harper sanglot
No teníem la més lleugera sospita d'ésser a prop de cap restaurant. -Ja deia jo! respongué el vell senyor. -Per això he sortit. Sembla que tot el públic del restaurant ens havia estat atalaiant des de les finestres, estranyats de la nostra pobra situació. Sense aquest afectuós senyor, penso que el públic s'hauria divertit mirant-nos durant tota la tarda.
Era una lluna de creixent, amb els cornals quasi en amunt, entre els quals la part ombrosa de l'astre, ben obiradora i d'un diàmetre més petit en apariència que el de la part clara, sortia a la manera d'una gla, que brolla del seu didalet blanc. En Lluís se la mirava embadalit i exclamà: -Que bonica! És una veritable llanxeta de plata. -Errada! -va saltar en Xaneta. -Mirate-la bé.
Un xicot pescador havia arreconat la seva canya i s'era allargassat al cim d'una roca, adormint-s'hi tranquilament. Tot se veia a través de la bravada que s'exhalava de la terra, una fumarel·la comparable a l'ombreta bellugosa que produeix un vidre passat ràpidament per un raig de claror. I ¡quin cant de cigales més seguit seguit davallava de les garrotxes!
Mes, aquells aires de beatitud duraven poc. Erem humils infants de la terra i al veure davant nostre la ruta, que duia al temple, tota enjoiada de poncelles i alegria per obra i gràcia del bon temps, perdiem, sense adonar-nos-en, la majestat de nins gloriosos. ¿Quin és l'infant, que s'est
Paraula Del Dia
Altres Mirant