United States or Kyrgyzstan ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Oh! No res, no farà, si és d'aquesta manera: Melrosada, no m'ho agrair

-Ves, ell ho digué a Jeff Thatcher, i Jeff ho digué a Johnny Baker, i Johnny ho digué a Jim Hollis, i Jim ho digué a Ben Rogers, i Ben ho digué a un negre, i el negre m'ho digué a . Ja ho veieu! -, i què vol dir? Tots diuen mentida. Tots, si més no, fora del negre: a ell no el conec. Però mai no he vist un negre que no digués mentides. Romansos! Ara digueu-me còm ho va fer Bob Tanner, Huck.

-De Feldmariscal- digué -en seria, tan capaç com molts d'altres: ordenaria l'assalt o la batalla, i m'ho miraria de lluny estant, amb calma. Hâan estava de massa bon humor per a enutjar-se. -A quina hora és el dinar? -A migdia, senyor. Entraren al vestíbul, mentre Zimmer desenganxava els cavalls i els portava a l'establa.

Perquè ells seran... perquè ells seran a... a... Seran plorats... a... a... Benaventurats els que seran... els que a... els que seran plorats, seran a... a... seran què? Perquè no m'ho dieu, Mary? Perquè us plau ésser tan roïna? -O Tom, pobre cap de fusta! No és pas que jo us sigui un corcó. No ho voldria pas, de ser-vos-en. Heu de tornar-hi, i apendre-ho.

-Ja m'ho pensava, que ho pendries així... -Mes de cop se dolcificà. -Nosaltres ho fèiem per un ben fer... Mes, si t'ha de trastornar... I, tornant-lo a reprendre la recança, acab

La cara de l'hereu s'entristí. -Si, ja m'ho vaig pensar que us ho diria... N'hi ha per dies, d'aquest mal, i no es pot esperar... Tenim la sega a sobre... Però no tingueu por... El primer dia que em trobi una mica com cal...anem a l

-Barrets? digué -Deixi-m'ho pensar. Ara que hi penso, em sembla que tinc un barret. Però... digui, digui: per què m'ho pregunta? George li explic

Ja li asseguro, tant m'estimo si em creu com si no em creu, que ja voldria que n'haguéssim sortit. -Ai, filla! no cal que m'ho juri, prou que la crec. -Dona, si és un fàstic! Els altres anys, una amb qualsevol cosa passava, i vol dir que, traballotejant una mica amb pena o amb dolor, anàvem tirant la barca endavant... però ara!

Aquesta és una malícia pròpia dels lectors, que ja em escarmentat. Solen llegir un paper i el llancen dient: ¡Quin fàstic, ja ho sabíem això! Si vostès ho sabien jo també, i en prova d'això ho escric abans que vostès m'ho hagin dit. ; enraonem-s'ho això de l'any nou. Què hi creuen vostès? Jo no.

-Doncs , carets: me ve una pagesa i diu: «-A vore si m'enganyareu, mala bala! Com un dia a Massanet, que hi vai menjar unes sardines que ni escoïssor de peix tenien.» -Jo em rebatia de riure. I aquesta, tan encirada, fent s'article: «-Us varen enganyar, mestressa. Aquelles sardines devien èsser d'aiga dolça. Aquestes són atra cosa: ja m'ho sabreu dir: no n'heu emprades de millores.