United States or Malawi ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Bueno, ara ja els cridaré. Con que ... hi ha funció? -Sí, senyor: ha après de fer quatre jocs de mans que ja els ha guardat expresament per avui. -És a dir que a l'últim no hi ha quinto? diu un senyor que és l'encarregat de cantar les boles de la loteria. -Endavant... -Lluiset, estàs molt callat... -Què vol que digui? diu el pobre nebot, avorrit, fastiguejat i no sé què més.
En Lluïset es formulava el terrible dilema: ella, o ser
Quan en Lluïset, doncs, després de preliminars glacials i distanciadors, seient al caire mateix de la cadira, i evitant tot contacte, amb el llit o amb la m
-Si: perquè en Ramon és un home com un brau, i, ja veuràs, totes aquestes mosses solen tenir el seu pinxo! La noieta -de quinze anys- havia hagut de fugir de la seva tia. Estava en una dispesa immunda de la Riera Baixa. Tenia una cambreta que dava, per una finestreta, a un celobert tot negre. Allí, a la sortida del treball, se n'havia tornat, a esperar en Lluïset.
Quan arriba a en Lluïset, el seu nebot, aquest es troba que ha perdut la targeta... Vet aquí tota la formalitat a terra, perquè la sala no el pot pas treure. -I vostè, senyora Mariagna? La targeta... -Fugi, home!... No en necessito, jo, de targeta. Bé soc prou entrant de la casa. -Bé... Mare de Déu, dona!... dongui-me-la... -Ai, fill!... ni menos sé què me n'he fet!... I coses així.
En Lluïset, encaparrat -quan en Lluïset n'estava, feia una mirada desesperadament inexpressiva- seia a la cadira de braços del despatx, entreveient la Rambla sota una boira fina d'octubre entre la qual esllanegaven llur claror els arcs voltaics. La Rambla havia estat la riera barcelonina, amb aiguatges bruts, amb farda: ara seguia essent la riera de la gent de Barcelona. De tota la gent tèrbola, dubtosa, les escorrialles del tedi i del vici, ex-cuineres de Carcassona posades a folles fembres, còmics bolejadors i encara dels que «van per les roques», hòrrids petits bohemis que escriuen coses demoledores en castell