United States or Bahrain ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Ai! tens raó que no havia pensat a dir-t'ho. Saps qui és aquí? La Paula. -Quina Paula? Aquella de Puigcerdà? -I doncs? ¿que no s'ha casat amb aquell carrabiner? Sempre m'ho vaig pensar. -Ella diu que l'ha deixat an ell, però... -Macatxo! ¡Tant que la senyora m'ha encarregat que portés lluç! Deixa'm arribar a la pescateria. Adiós! -Vina'm a buscar diumenge! Bueno!

Kobus, veient a1eshores damunt la taula dues ortegues, un lluç de riu superb, arrodonit dins el cubell, petites truites per a un freginat i un pastel magnífic de foie-gras, pens

Avui ha ballat tothom: ets americanos veis amb ses seves senyores, jo i es teu onclo, se vea Xaromba, s'avi Ranco... tothom, mencos tu, un minyó com unes roses, a sa flor des temps; un noi que podria èsser es gallaret de ses festes. I doncs ¿que tires per frare? ¿D'on l'has treta, aquesta sang de lluç tan freda?

I tiraven avant, mentre llurs paraules ressonaven, entre la quietud, a tall de malediccions. Dintre les cases, les dones cremaven fulles de llor, encenien davant les imatges els ciris del monument i encreuaven candeles beneïdes a l'ampit de les finestres, subjectant-les amb pedres de llamp, mentre de baix en baix remugaven oracions a la Santa Creu i a Santa Bàrbara, a Sant Marc i a Sant Lluc.

El petit estremiment imaginatiu que és el conte, és quelcom d'amabilíssim dins els gèneres literaris que cataloguen els retòrics. No cal negar que el conte és ben francès, i els d'En Soldevila són d'un lluc que podria naturalitzar-se'n.

-, a tothom que em sigui amic... o me'n vulgui ésser I lluc

Al bell mig del camí d'anar a vila hi havia una capelleta; la gent d'aquella rodalia deia que la fadrina que hi deixava una toia de flors abans de finir l'any, era maridada. La Margarida en arribar a l'oratori lluc

Kobus, en pujar la costa de davant, lluc

Això aclarí amb un lluc d'esperança el meu tristíssim desensopiment. , la Verge havia acceptat el pacte piadós. Calia tenir fe: la fe transporta les muntanyes; calia tenir fe i esperar. Per què no un miracle? ¡Semblava tan natural, que el Cel concentrés el seu interès en aquella vida que em costava tants desficis! Començava a clarejar. Ja no plovia.

I tornant cap al poble, la cua cargolada en espiral, Mestre Quissu s'anava dient: després de tot, si l'Home més lluc i més força... quin altre remei hi ha!... Que et maltracta... paciència!... Que et fa festes... pren-les... No, no... d'aquí endavant paciència... paciència... i paciència... La Linda que se les campi per un altre costat!...