United States or Bermuda ? Vote for the TOP Country of the Week !
Gradualment llur conversa s'extingí i l'ensopiment començ
En això un gos roig lladra desaforadament al cim d'un penyal, i les gavines que peonaven per la platja aixequen llur vol alarmades. Els ecos contesten als lladrucs. L'Home del bosc, que havia començat a caminar amb sa càrrega, s'atura... escolta...
El foc m'ha trempat set voltes; set voltes deu ser provat per no esser erroni, el judici. Una mena de gent hi ha que no més abraça ombres, y ombra es llur felicitat. Ja ho sé que en eix món hi ha tontos com jo, per fòra brillants. L'esposa que a vós us plagui meneu al llit, mes mon cap ser
Tornaren al campament prodigiosament renovellats, alegres i famolencs; i al cap de poc flamejava altra vegada el foc de llur campament. Huck trob
Ara bé: calia expurgar-los-en? En certa manera això em semblava una profanació i una immodèstia. ¿No eren l'obra de llur temps? Per què amagar-ho? ¿No seria un sentiment de vanitat ridícula, el que em portés a despullar-los d'aquell regustet de castell
Finalment dues cadires de braços, l'una de cuiro rogenc i l'altre guarnida d'un coixí de ploma, on l'esquena angulosa i l'anca matussera de Knapwurst havien deixat llur empremta, completava el parament.
Estic sorprès i m'escandalitzo de veure homes de l'edat de vostè desfogant així llur enfurismament. El seu discurs, però, no apany
Per fer-nos compendre fins a quin punt dos remolcadors poden oblidar llur treball, George va contar-nos, després de sopar, durant la nostra conversa sobre aquest assumpte, un exemple ben curiós. Hèu's-lo aquí: George i tres companys seus remaven, des de Maidenhead, una barca molt carregada.
-Un fill, bon Déu! repetien en veure's isolats, sense una ànima que compartís amb ells alegries i penes, sense un amic ni un parent que els consolés en les afliccions o els animés en els entrebancs i trencacolls que, en llur caminada vida enllà, els dificultaven els passos.
Tot trist, tot marrit, m'encaminava a l'aula com de costum i, en veure anar i venir pels carrers la gent adelerada, pensava: -Infeliços, per què us acuiteu amb mires a un esdevenidor, que no ha d'existir? -Però la llur despreocupació aparent m'era un consol i m'inclinava a dubtar de les idees, que m'apesaraven. -Aquests, que trinquen alegrement a la taverna -em deia el cor, -aquests, que mesuren grana, aquests, que passen, menant carros arrumbats a camí per a llargues jornades, no desconfien pas de la vida, ni del sol de demà. -I àdhuc que no m'inclinés a pensar res concretament, l'espectacle de l'ànimació i el bullici m'era beneficiós.