United States or Saint Martin ? Vote for the TOP Country of the Week !
A la fi la desemboliquen tota, i en girar-se s'adonen que llur barca ha fugit a la deriva, i que marxa recta a la barrera. Aquest cas ocorregué una vegada davant meu. Era pels voltants de Boveney, un matí ventós; baixàvem nosaltres pel corrent, i, en acostar-nos a l'angle que forma el riu, ens cridaren l'atenció dos homes que vèiem al marge.
Segur que els estudiants no haurien pas tingut necessitat de fer llurs visites als hospitals, si jo hagués estat en llur possessió. Jo tot sol era ben bé un hospital: ells haurien pogut limitar-se a voltar la meva persona, i tot seguit treure el títol.
Tots dos posen mans a l'obra i comencen amb extremada alegria, amb gestos i mirades que deixen entendre quin és llur objectiu: com si volguessin dir-me: «¡Apreneu com es fan aquestes coses!» Jo espero, sense badar boca.
No tots els estudiants alemanys s'embriaguen: en realitat llur majoria són moderats i laboriosos; però llur minoria, que són tinguts pels veritables representants del clàssic, es troben en perpètua embriaguesa, dissimulada amb habilitat, que els ha costat llur treball d'apendre i que els permet d'embriagrar-se mig dia i tota la nit, servant fins a cert punt llurs cinc sentits.
Ha vingut la tardor, aquell temps en què les fulles cauen i en què els malalts s'entristeixen, sentint l'esfullament de certa cosa viva que se'ls va desmaiant al cor. El vent, al passar per les arbredes, sembla que mormola paraules, de les quals se deixa mig endevinar el sentit fatídic per llur trista entonació i per l'esgrogueïment que produeixen a totes les plantes.
Vaig entrar. Dedins vaig reparar dos cadells de lleó amb llur mare, morta en l'èxtasi salvatge de sa maternitat. Enterrí la lleona partera, alabant Déu qui en mi tals meravelles havia fetes. Amb fulles d'arbre vaig nodrir l'infantesa òrfena dels dos cadells com si fossin estats fills meus; i vivint així en santa pau, estiguérem per espai de dos anys.
Els pagesos l'oïen escruixits, uns pocs l'animaven amb riallades i assentiments; però el corbo sabia que, quan se n'anirien a casa llur, mirarien amb desconfiança les vagaroses ombres dels fondals. El corbo era el darrer a eixir de la taverna.
Generalment el públic és indolent i temorenc, i prefereix suportar aquestes imposicions ans que acabar-ho d'una vegada mostrant una mica d'energia. Cal avergonyir resoltament els propietaris dignes de vituperi. Llur egoisme augmenta d'any en any, i, si per ells anés, es prohibiria en absolut l'accés al Tàmesis.
Sis pillets i quatre gossos vagabunds. En arribar a l'embarcador, va preguntar-nos el guarda: -Diguin, senyors: ¿és un vapor o un transatlàntic, llur embarcació? En respondre que una canoa de dos rems, sembl
Aquell clavell, a les seves mans, no és una flor com les altres: és una vareta màgica, és el ceptre de la felicitat, és un nial d'il·lusions que van alçant llur vol com silfs invisibles, espargint un airet afalagador, i mormolant, amb una veu harmoniosa que se n'entra al cor sense passar per les orelles: -Ets estimat.