United States or Cyprus ? Vote for the TOP Country of the Week !
Schoultz i el vell secretari miraven, mig acotats, baixant l'espatlla i gronxant-se, amb les mans creuades sobre l'esquena; el petit Sépel Baumgarten, més lluny, a l'altre cap, redreçava les bitlles. Finalment Hâan, després d'haver-ho ben calculat, deix
Al lluny s'hi encengué un clap de llumetes rojes, capritxosament escampades per la penombra de la planura... Em recordo d'una que se'n va encendre all
-Anem! va exclamar la Clàudia alçant-se resoluda i com si es deixondís d'un somni que l'embadalia. -Anem ben lluny on ningú no ens conegui. Quina vergonya! Agaf
Vostès, senyoretes, posin-se aquí, que ho veuran bé. I tu, estrofa! Que tal? t'agrada? pregunta al vell encara no hi acaba de ficar el nas. -Me sembla igual al de l'any passat. -Fuig home, no diguis això! Mira't aquell lluny dels miralls: era a l'esquerra i ara el tens a la dreta. El país nevat no hi era. -Tens raó. M'agrada! Est
Vaig enfonsar la vista a lo llarg de la barca, i no gaire lluny creguí obirar una batussa, dos homes que s'abraonaven. Venien. L'un havia aixecat l'altre en alt i en pes, i l'arborat se defensava a pernades i cops de puny. -Murri! botxí!... Mala negada feu! ¡Deixeu-me anar, murri! murri!
-La Rovira! va pensar mig d'esma en Pau, i va seguir son camí, sense fixar-se que entre els arbres i ell hi passaven furients, però en gran silenci, una munió de petites gotes, de ruixims imperceptibles... Al ser un tros lluny es va girar, i el bosc s'havia tornat a amagar fantàsticament en el si de la boirada...
-No, no em repliquis- va fer en Biel: -tota la culpa és meva. Tota, tota, tota!... Quan jo vaig sortir de presidi, no n'havies d'haver vist ni l'ombra, de mi. Me n'havia d'anar lluny, ben lluny, a unes terres que no sabessin d'on venia, ni qui era, ni el que havia fet.
La va trencar la mort amb un cop sec, enduent-se'n l'Escura-llànties d'un atac al cor, sense donar-li temps més que de rebre Nostramo. I en Biel va quedar esmaperdut, com nàufrag que, obirant al lluny la farola que ha de guiar-lo a bon port, es troba sobtadament capbussat per una onada que el deixa entre tenebres. Les llàgrimes que va costar-li aquella pèrdua no tenien fi ni compte.
Ara, de retorn, encoratjat amb les converses dels companys que festejaven les pageses i una mica emboirat amb l'alegria de l'hostal i els regalims de vi, que es féu decantar en sa boca ardent de set, va sentir-se més coratjós, i en lloc de seguir-la de lluny, bo i amagant-se, quan ella mirava, com ho féu a l'anada, es pos
Si reparava de lluny alguna bella peça, tot seguit cridava a Katel i li deia: ¿Veus, all
Paraula Del Dia
Altres Mirant