United States or Somalia ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Doncs jo -va saltar en Xaneta -us en vull contar una, que em penso que no l'heu sentida mai; la de sa mare de Sant Pere. -Apa, doncs, siguem-hi! -vàrem fer en Lluís i jo, incorporant-nos.
D' aqueix combat en lo qual tants catalans feren il-lustres los noms seus, donchs en ell á mes de D. Lluis de Requessens segon capdill de la armada, que encativá los dos fills del xefe turch; de 'n Cardona, y de 'n Pere Roig que acabá de subjectar á la capitana moresca, segons diuhen las historias, hi va figurar també un tal Camisò, qui per sa propia má va donar mort al famos Ali, generalíssim de la esquadra enemiga de la creu.
En Lluís i jo convinguérem que allò era realment la vera nit i que feia basarda; però vàrem dir-ho amb una tranquil·litat d'esperit, amb un somrís tan placèvol! Aquella basarda ja no ens encongia, ni anguniava. Que n'era de diferent de la que havia sentit en trobar-me sol al carrer de casa! Ara veia les coses d'una altra manera. Vet aquí un poble de dorments. Vet aquí que la nit és com un mantell estelat, que Nostre Senyor, bon pare de families, estén sobre la gent cansada del treball del dia. Passaven unes idees així pel meu cervell. Experimentava un sentiment de pietat i de dolcesa més aviat que de por. La imposició de callament, que suara m'havia cohibit amb tanta de força, havia perdut sobre meu la seva virtut sagrada d
-Bateiada, bateiada del cel! -exclamava en Lluís. -Es dia d'entrada. Visca, visca! -exclamava en Xaneta. -Hem estat de sort.
-Avall! Avall! En Lluís se persign
Pocs passos havia donat quan em va sanglaçar un esclat estrident, esborronador. Vaig aturar-me en sec. Ah! ...era la porta de can Lluís; i té, vet-el allí que surt tot acoforrat amb la seva gorra peluda i tot engavanyat amb el seu garringot de coll alt i valones braceres; unes valones que semblaven les ales de pèl moixí d'un aucellàs de niu. Sí, era ell. Duia a la m
-Ramon, Lluís! -va cridar. -Que us haveu adormit? Vaig tapar amb la m
Només predica desgràcia. Mal brom l'escanyu! Anàvem molt de pressa. El cami era rost i mal pujador. En Lluís va començar a queixar-se de dolor a la melsa i no ens podia seguir. Aleshores li vaig pendre el ramàs d'alzina, que era molt feixuc, i li vaig donar els meus farcells, que eren lleugerets. Em feia una llàstima, pobre xicot! Com pantejava!
No patiem fred, ni cap altre mal. -Qui sap alguna rondalla? -va preguntar en Xaneta. -Rondalles! Prou que m'agraden -vaig respondre jo. -I el foc sembla que les demana; però si són de les que tots ens sabem de cor, no donen cap gust. En Lluís i jo ens hem contat les nostres tantes vegades, que ja ens fastiguejaríem de repetir-ne cap.
Jo patia per l'un i per l'altre. Vaig agafar en Lluís pel braç i l'ajudava. -Apa, arrapem-nos-hi plegats; aviat serem a dalt. Però, amb tot i la meva ajuda, després d'una pujada molt violenta, rest
Paraula Del Dia
Altres Mirant