United States or Czechia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Fidel al ritual de la família, don Eudald féu cridar la Loreto per a comunicar-li la bona nova i presentar-li solemnement son futur germà. -I per això fan tots la cara tan llarga? féu aquesta, escarrabitllada com sempre, y trencant la nota solemne i seriosa de la cerimònia. -M'havien donat un sust, pensant si seria cosa de posar-se dol.

Aquell front aplanat, aquell rostre acabat en punta, aquella barba rojenca, eriçada damunt les galtes, aquella esquena llarga i magre, aquelles cames nervioses, la cara, el crit, el posat, tot, tot revelava la bèstia salvatgina amagada sota la màscara humana! De vegades callava un segon per escoltar i feia vacil·lar l'alt parament com un fullam, tot movent el cap.

Encara no us heu vist: no saps si us agradareu, si ella consentirà. En fi, Gaspar, és una cosa llarga: pensar, meditar, encomanar-ho a Déu... sobretot això, encomanar-ho a Déu. Tu has rebut una educació piadosa. Jo, per part meva, les oracions, el consell...

No mancava mai algun patró que els donés un grapadet de sardines per a l'esmorzar de l'endemà. -Aquestes noes rai! deia l'avi Sàssola. -Saben pescar en eixut, i no esguerren mai sa calada. Jo restava llarga estona recolzat en un penyal, en un recó de platja. M'agradava l'aspecte frescal de les barques regalimants d'aigua.

-T'ho creguis pas!... la sap molt llarga, l'Andreu!... -És que diu que sembla un cementiri, a casa seva, des de que hi són eis !... que ningú diu una paraula, que el malalt i la senyora s'estan tot el dia tancats i que ei a vegades plora i crida, que sembla locu !... -Post-hi a jugar que no el sap dir el que diu el malalt quan crida...

-Doncs , atapeïu una de les meves pipes. Aquí m'estava- va fer tot estenent la llarga m

Tot són remors que esgarrifen; la platja llarga, que's perd en l'infinit, apar que tremoli davant la mar com la verge cristiana davant la urpa folla del lleó famolenc.

I per més que ja sabia per una llarga experiència que l'ideal costa un xic de realitzar, li causava gran tristura contemplar aquells buits que eren com un símbol d'impotència. La gàbia, sobretot, li feia tanta pena de veure-la inhabitada, que un dia se li va acudir un gran pensament: poblar-la de la manera que pogués, encara que fos estrafent un ocell artificial i posar-lo a la gàbia d'interí.

Amb la llarga caminada jo em sentia cansat, aclaparat, retut. No poder alçar el cap enlaire era un suplici i encara m'afadigava més. Jo que aleshores aixeco un xic la vista, encara que sense arribar a mirar al cel. Quina visió més calmosa! Em trobava en un barri quiet i modest, com de vila o ciutat forana, tot ple d'intimitat i de recolliment.

Dalt del cim sonava de tant en tant la trincola de les eugues que pasturaven damunt l'herba curta i humida movent la cua llarga d'un cantó a l'altre amb lentitud augusta.