United States or Turkey ? Vote for the TOP Country of the Week !


La Nieves romangué dreta, com una estàtua, durant un minut llarg. Al traspassar la llinda, li caigué a la m

Al cap d'alguns moments, una mica calmada l'emoció de Nicklausse, ell prosseguí: -Prou compreneu, senyor Furbach, que durant aquell hivern de 1828, que fou molt llarg i molt cru, la meva idea fixa no em deix

A cada un de nosaltres va enviar-nos, a l'hotel, una ampolla de Kophkeo . Potser en un principi de la nostra coneixença li ho haviem demanat sense saber-ho. Per la meva part no puc elogiar-lo ni censurar-lo: un llarg seguit de desenganys m'han desanimat. Altrament, viure sempre en una atmòsfera de petroli, per feble que sigui, ha de produir objeccions a l'entorn, especialment en un home casat.

S'ensenyen els peus i les pantorrilles, i es fan petons als senyors de certa edat. Gorra de bordegàs amb plometes de colomí xarel·lo. El mirinyac se sol portar un poc més llarg que el vestit perquè es vegin els acers i algunes voltes el pany de la camisa.

Després d'un llarg silenci, la bona dona va rompre en un gemec: -Filla meva! ¡filla de les meves entranyes! Les llàgrimes li degotaven per les galtes, i jo em sentia escanyat per un sanglot contingut. -Ja ho veus, Minguet- Va afegir de seguida: -aquesta noia se'm fon com un terrosset de neu.

Aquest llarg discurs el pronunci

Altres vegades, tot contemplant aquell barri onyarenc, ondulava dintre el meu cor un somriure d'incredulitat i esperança. Tot allò no retreia pas cap senyal d'agonia. La gent, les ones, i adhuc les cases semblava que contenien ja en sement un llarg esdevenidor i se'l prometien, així com el grill de la gla se promet l'alzina que ha de donar ombra als nostres nets.

L'hereu Rivelles se la devia haver triada, pero no se'n recordava pas. Per mirar-se-la girava el cap tant com podia; mes no aconseguia veure-li sinó el clatell, un clatell llarg, ornamentat de floretes grogues, com un canaló de teulada vella. Era una dona alta i mal girbada. Precisament a ell sempre li havien agradat les noies baixetes i grassones.

I en tant, amb les persianes entreobertes, ja tornava a mirar aquell tros de cel, ample, molt ample... i veia una vegada més aquell carrer, llarg, estès... sentia el remoreig lluny

Passat el burbulleig dels primers dies, aquell formiguejar incessant d'homes, aquell llampeguejar constant del sol en la lluentor dels càvecs, aquell anar i venir atrafegat dels carros entre boirades de pols i cançons anyoradisses que el baf de terra verge arrencava al cor d'homes d'altres terres, la carretera havia quedat tota sola, tota trista, malhumoradament estesa de llarg a llarg del pla.