United States or Uruguay ? Vote for the TOP Country of the Week !


-I la gran llàstima és- acabava dient el pobre apotecari -que en aquesta darrera hora de la vida jo em trobi que no tinc ni de les unes ni de les altres, ni de les que són bones per a l'ànima, ni de les que són bones pel cos!

L'amo de casa . -Quina llàstima! Ser

-Ben segur que no; però es tan desmanegat i estrafalari! digué el mossegaire. -Cal aporrinar-lo. -És una bella fillada talment- digué la vella ànega que duia el parrac al volt de la cama. -Tots són de bella presència, fora d'aquest: aquest és d'una mostra desgraciada. És una llàstima que no el pogueu tornar.

Com que era tard, a en Víctor li va fer llàstima que la seva tia se n'anés sola a casa, i li deman

A casa en vàrem comprar de baratos abans d'ahir, i ahir vàrem tenir un disgust de mort, perquè al vespre ja s'havien tornat negres. Una que passa sent les últimes paraules, es gira plena de llàstima a les interlocutores, apreta el pas, i se'n va a casa dient: -Disgust de mort?

Mal llamp els partís a tots! va exclamar l'hereu tot fent sorollar un grapat de monedes que va donar a l'Andreu. ¡Teniu, que són ben guanyades! ¡I ara que tingueu bona sort fent la capta! -, però abans feu una mica de beguda! Reposeu-vos. Faré una mica de farinetes i un bon got de vi calent! Feu una cara de llàstima! va dir la vella remenant el rescals de la llar.

-Ja- féu en Temme, somrient amb una punteta de malícia. -Sinó que em sembla que, més que es sant, sou vós qui es vol aprofitar de sa meua hora. I cap mal ès: també em plau, de servir-vos. Sa llàstima ès que vós cerqueu qui us acompanyu

Era la Lluna, la vella, l'estimada Lluna, sense cap trasmudança, i amb el mateix posat, ben , que solia tenir quan em sotjava a través d'els salzes en els aiguamolls. Vaig tirar-li un bes, i ella resplendí de dret fins la meva cambra i em prometé d'entrar cada vespre que sortís de casa. Aquesta promesa l'ha complerta, ben fidelment, i és només una llàstima que s'hi estigui tan poca estona.

Aquests detalls m'interessaven extraordinàriament. La conversa prenia per mateixa el camí que jo li hauria volgut fer seguir. Vaig resoldre d'aprofitar-me'n. -El comte, doncs, no ha tingut grans passions, senyor Knapwurst? -Cap, doctor Fritz, cap, i és llàstima, perquè les grans passions fan la glòria de les grans famílies.

Aquelles dones, que abans es creien dignes sols de llàstima, comprenien ara que també hi tenien el seu tant de culpa en el sofriment de ses desditxes.