United States or Qatar ? Vote for the TOP Country of the Week !


Els minyons de dalt estaven tan excitats i tan delectats com ells mateixos. El companyó de Joe digué: -Hem d'enllestir-ho, això. Hi ha un vell magall rovellat entre les herbes del recó, a l'altra banda de la llar: l'he vist fa un moment.

-Ah! va exclamar l'amic tot somniós. -Eliar, per a acceptar el convit- afegia en Pol -ha aprofitat aquest lapse de l'eclipsi o interregne regular, com ella diu... ¿Vols, tu, que essent com és, observadora de les normalitats fins a l'orgull, hagués consentit a venir aquí, de no haver pogut desenguantar-se i ensenyar una m

Tot de gent que els altres vespres no hi és; el quinquer, que no estava arreglat, fent mala cara; el senyor Vintró de mala lluna; la senyora Tona aixecant-se a cada punt per anar a consolar el noi, que crida des del llit com un rabiós; la veïna de baix no s'ha pogut assentar, com els altres vespres, al costat del senyor que les canta, no sap trobar les casilles dels números... Fins el bon senyor que les canta perd aquesta nit els primers sis quartos, que li costa la loteria en particular i el joc en general.

De totes les altres places que van topar, en les quals hi hagués enemics, les més accessibles foren abandonades, i les altres es rendiren. I la majoria d'aquestes places vet-aquí el que són. Les ciutats estan entre elles a una distància de vuitanta estadis, les unes més, les altres menys. Fent un crit fort, se senten d'una ciutat a l'altra: tants d'alts i baixos fa el país.

Un cop reunida aquella facció de voluntaris, sense torbar-se, amoixant-los, arengant-los a fi que no decaigués llur entusiasme, se'ls emmenava vers les afraus més llunyes i més inexplorades. Tremoleu, fagines! Aviat les estridències de la batalla somouran les clotarades, les esqueieres, les timbes i els serrats. Efectivament, les resonàncies de la muntanya no donen l'abast.

Un dia havia fet una passejada molt llarga per les afores de la vila, i me'n tornava cap a casa al caure la tarda. Davant meu blanquejava tota llarga la carretera en l'acabament de la claror; a m

I, amb l'esquena jupa i el posat somniós, va continuar el seu camí, cap a la taverna de mestre Korb, tot murmurant paraules confoses. Ara jo, volent aprofitar-me de les darreres fulgurances de la llanterna, vaig enfilar-me ràpidament al planiol, on se'm va mostrar un llum a frec a frec de terra. Era el del Schlossgarten. Una serventa vetllava encara.

-, hauria pogut aspirar a tot. Un Nideck! Una de les més il·lustres famílies d'Alemanya, imagineu! Només li hauria calgut de voler-ho per a ser ministre o feld-mariscal. Doncs , res d'això! D'enç

Esclaten les resplendors de les florides ufanes i plenes d'alegrança. Les clarors creixen en el cel. L'aire és tebi i apar una manyaga. Pugen de la terra les cantúries de la nit i els núvols aturats escolten i miren en els capvespres, els miracles que fa la primavera. La vida que flota sanitosa i triomfal omplena els cors i amara les nines de dolçors divinals.

Els transparents brodats al pensionat per la més grandeta de les deixebles, esdevindr