United States or Guinea ? Vote for the TOP Country of the Week !


Els infants, a les palpentes, retornaren a la font. El temps, remís, s'arrossegava. Dormiren altre cop, i es desvetllaren, plens de fam i amargor. Tom creia que devia ésser dimarts, aleshores.

En Biel va aixecar la vista i va guaitar el sacerdot. -Vol dir, mossèn Esteve?... -, manyac, . I el vellet tremolós, que per a caminar necessitava l'ajuda del gaiato, va empènyer cap a un marge que s'obirava allí prop el jove robust i ferm, conduint-lo i guiant-lo com a una criatura que dóna, indecisa, les primeres passes.

Un cop se li acudí la idea de aquest casament, ja no va tornar a meditar-hi; el que ella havia pensat era una cosa definitiva i havia de succeir, perquè era bo, just, natural, per a ella; i aleshores totes les seves forces tenien d'anar encaminades a assolir-ho.

Això lliga admirablement ab lo que deia la carta; mel posa aprop perquè'l pugui tractar ab insolencia; és lo que ella m'aconsella en la carta. «Llença aquesta pell d'humiltat que't cobreix», diu ella; «sigues malcarat ab cert parent; aspre ab els criats; no't treguis mai les raons d'Estat dels llavis y que ton comportament s'allunyi de la vulgaritat». Després m'indica quin d'esser el meu posat: rostre farreny, l'aire respectable, la paraula lenta cóm personatge de significació, y d'acord ab això tot lo altre.

Un de mos primers cuidados seria obtenir una quantitat il·limitada de farratges i, per això lograr, procuraria convertir en prats de regadiu, no sols bona part de les terres del pla, sinó també els herbeis i artigatges de les muntanyes. Com?

Un cop ben avinguts, salvàrem el perill en un moment, deixant endarrera les seques baladreres.

Les minyones de la casa en patiren les conseqüencies d'aquell canvi; perquè en Melrosada, home descuidat i pacífic, va tornar-se exigent de mala manera i cada dia cridava dues hores si no li havien enllustrat les sabates o no li havien cosit un botó dels pantalons en la forma que encoman

La Gràcia va atansar una cadira perquè baixessin les seguidores i la llevadora amb el noi cristià. -Que ha plorat al tirar-li l'aigua? -No res, un santet. Ha llepat la sal com si li agradés i fins ha rigut. -Aquest el podreu desmamar amb arengades! I van pujar tots a dalt i van trobar la jove plorant d'esverament.

Encara l'alba no havia ensenyat sa escata lluent en l'horitzó; però ja la llum primerenca del dia, una llum feble i grisa, voleiava en l'aire, esparpallant-se i esbandint-se per tot arreu, sense deixar cap reconada d'ombra. Les muntanyes se destacaven confosament en mig d'aquella grisor.

A les primeries vaig creure que allò era una il·lusió, conseqüència natural de mos pensaments d'alguns dies a aquella banda; vaig aixecar-me damunt el colze, tot mirant, amb ulls arrodonits per la temença. Era ben ella: tranquila, immòbil, amb les cames arrupides entre sos braços, igual com l'havia vista entre la neu, amb el llarg coll replegat, el nas de béc d'àguila, els llavis contrets.