United States or Slovakia ? Vote for the TOP Country of the Week !
PORCIA Sí, sí; però jo temo que ara no parleu com un home a qui la tortura força a parlar. BASSANIO Prometeume la vida y diré tota la veritat. PORCIA Doncs siga; confesseu y viviu. BASSANIO Si haguessiu dit: confesseu y aimeu, en dos termes hauriau enclòs la meva confessió. Oh dolcíssim torment quan l'atormentadora desvetlla en mí la resposta que ha de deslliurarme! Anem!
A l'apartar-nos d'aquells llocs me va semblar que la tempesta amainava: no que fos realment així; però es trobava mar enfora una tranquil·litat relativa, i el cor s'esperançava instintivament. Ja m'havia fet compte de que no hi havia més remei que seguir la marxa sense pensar en desembarcs. La sort estava jugada. Començava a ploure d'una manera estranya.
¿Què no't sembla superba aquesta obra? li deia l'un. ¿Què no t'ha seduït, com a tots nosaltres? li saltava un altre. -Què no la trobes forta i nova i veritat aquesta aspra concepció del món que respira tot el drama?
El noi desvariejava. La marmanya seca de l'interior del barracó el cobria del tot i, per un atzar providencial, cap dels torells despresos li havia aixafat el cap.
Els ànecs el mossegaven, les gallines el picaven, i la noia que els nodria li dava puntades de peu Ell que sí? que va fugar-se i va volar de damunt el clos, i els ocellets fugiren esglaiats pels aires.
Feia bella estona que no nevava. Una branca esqueixada per la neu va fer estremir l'Esparver . A la llunyania naixia una clarícia feble. Semblava una parpella que s'anés obrint... obrint i allunyant-se de la son. La claror tímida, quieta i silenciosa anava avançant com si tingués por de fer remor i deixondir aquella neu que semblava adormida damunt la terra.
La meva especialitat era la marina. M'embadalia contemplant la riquíssima coloració del mar, el seu moviment, les roques que s'hi banyen, l
Era tan alta com ell i amb la pell de cara i braços blanca i rosada com si mai l'hagués vista el sol. Tenia els ulls verds i la mirada dolça, i els cabells rossos, partits en clenxa, li feien un gran monyo sobre el clatell. La veu era clara i alegre com una veu de criatura; sos posats, de minyona honesta; i anava neta i endreçada com una noia de vila...
Una hora després de la meva conversa amb Odila, Sperver i jo eixiem galopant del Nideck. El monter, decantat sobre el coll del seu cavall, no feia sinó un crit: -Avant!... Anava tan de pressa que el seu gran mecklemburgués, amb la crinera flotant, la cua dreta i les sofrages estirades, semblava immòbil: fendia literalment l'aire. Pel que feia al meu petit ardenès, em penso que s'havia desbocat.
Així somiejava, decantat damunt el mur, tot admirant el silenci del poble, dels estels, de la lluna i de les ruïnes, i portant el dol del meu tresor, que no podia haver.
Paraula Del Dia
Altres Mirant