United States or Chile ? Vote for the TOP Country of the Week !


Igual que si es despertès d'un ensopiment de rumiar, el pastor va aixecar la testa tota solcada d'arrugues, tota vestida de cabells blancs, i va dir aquestes paraules: -Jo pens que això és una llei de vergonya. El que fa l'Úrsula, d'altres dones ja ho vist... S'abscondeix un hom per a vestir-se i despullar-se.

Vós sou el meu goig, la meva glòria, la meva ditxa suprema! -Doncs, aleshores obriu el cor a la llealtat, i pinteu en els vostres llibres la joia que m'omple l'ànima... -Adorada meva! -Estimat meu! I un bes d'amor, serè, castíssim, va cloure la conversa de l'amiga i de l'amic. En aquelles valls ombrívoles, perpètuament entelades per boires de misteri, cap cas tan estrany com el de l'Úrsula.

Mes, el menjar és manament de vida, i com que criatura nada no se'n pot estar, al menys ho allunyen dels ulls del món com una misèria. Perquè misèria humana deu ésser per l'Úrsula el què pels altres és goig, i per no ofendre als demés cerca enterrar en la solitud aquesta llei de vergonyes. Els sirvents del Mas varen restar somniosos, com si els costessin de capir les paraules del pastor.

I encara no havia acabat la mossa de dir aquests mots, quan l'Úrsula va sortir del seu amagatall, lleu, silenciosa, amb el platet buit, mig tapat amb una punta del davantal. Tothom se la va mirar. I al sentir-se a sobre les mirades, la pobra Úrsula deuria conèixer que parlaven d'ella, perquè es va tornar roja com la grana i va abaixar els ulls, avergonyida.